Les víctimes de la massacre produïda dilluns pel terratrèmol que va afectar la zona del Kurdistan, entre el sud-est de Turquia i el nord de Síria, es malcompten a milers, més de 19.000 confirmades ja a hores d’ara. La devastació és absoluta. Els edificis de nyigui-nyogui han estat rebregats com paper de diari i han caigut com si fossin de cartró-pedra, deixant un rastre de desolació, de muntanyes de runa sota la qual és segur que encara reposen milers de cossos sense vida, davant la desesperació dels supervivents. Una catàstrofe humanitària amb més de vint milions de persones afectades, entre els milers de morts, les desenes de milers de ferits i les persones que ho han perdut tot. La recuperació s’albira quimèrica.
Aquest sisme és un altre recordatori que habitem un planeta que està viu i ben viu; que encara que la humanitat se’n cregui propietària per fer i desfer al seu antull, hi ha molts fenòmens naturals que s’escapen del seu control, del nostre control, i que la nostra capacitat de reacció és mínima. L’estiu passat, sense anar més lluny, vam patir una calorada de por, sense precedents, que va afectar no només la Mediterrània sinó que va ser d’escala planetària, i tot sembla indicar que no va ser causat pel canvi climàtic, tal com semblava d’entrada, sinó que va ser la conseqüència d’una explosió volcànica. Efectivament, la NASA està investigant la ferotge erupció del volcà submarí Hunga Tonga, al sud del Pacífic, ara fa un any, amb una força equivalent a un centenar de bombes atòmiques com la d’Hiroshima, que va provocar immenses columnes de fum i cendra a desenes de quilòmetres d’altura, que haurien escalfat les capes altes de l’atmosfera i haurien pogut estar al darrere de les temperatures rècord que vam patir.
D’altra banda, aquesta setmana, el Tribunal Constitucional ha avalat la llei d’avortament que havia impugnat el PP. A priori, una gran notícia. Però és que aquesta llei la va aprovar el govern Zapatero fa 13 anys, i l’aval del més emèrit dels tribunals estatals arriba quan l’actual govern és a punt d’aprovar-ne l’ampliació, de manera que per una vegada que el TC feia una cosa bé, ho fa tard i no serveix per a res. Sigui com sigui, la dona té dret a avortar les primeres 14 setmanes de gestació sense requisits previs, i fins a la 22 si es posa en risc la salut. Les menors d’edat n’han d’informar abans el pare o la mare; amb la futura llei, ja no farà falta.
