Les noves excavacions al jaciment han deixat a la vista un important edifici turriforme i abundant material arqueològic, com àmfores ibèriques i fenícies
Un torre defensiva d’uns 20 metres de llargada i 7 d’amplada és el resultat de la quarta campanya que la cooperativa ArqueoVitis ha desenvolupat al Puig del Cocodril, un jaciment arqueològic situat a tocar del Castell de Subirats, a l’Alt Penedès.
Aquesta nova intervenció arqueològica s’ha centrat en l’excavació d’un dels dos àmbits que conformen la torre defensiva, la qual cosa ha permès descobrir un edifici turriforme, de planta rectangular, que tindria dues habitacions circulars simètriques als dos extrems. L’equip d’arqueòlegs també ha delimitat l’interior d’aquesta fortificació, amb una superfície d’uns 3.000 metres quadrats, tot i que per la cara nord ha aparegut més material que eixamplaria l’espai gairebé 1 hectàrea i mitja. “Sembla que l’espai s’articula partir d’un espai obert, com una mena de plaça de forma més o menys circular, que se situa davant de la torre i dona accés a diversos edificis de grans dimensions”, detalla el director de les excavacions, Dani López.
Aquesta torre defensiva tindria la funció de protegir i flanquejar una de les portes d’entrada. “Això denota certa complexitat en el sistema defensiu del jaciment, on també s’ha d’afegir una torre adossada a la muralla i un fossat”, diu López. El Puig del Cocodril és, de fet, un important enclavament estratègic de control del territori i del comerç, ja que visualment dominava tota la vall de l’Anoia, la Via Heraclea i una gran part del Penedès. Només hi ha dos jaciments d’època ibèrica que, per proximitat, presenten torres defensives similars: la Ciutadella ibèrica de Calafell i la Cella, a Salou.
Material arqueològic abundant i divers
L’excavació també ha permès confirmar que existeixen altres fases més antigues, que situen el Puig del Cocodril entre els segle IV i V aC. “S’ha pogut documentar murs de pedra més antics que configuren un mínim de dos recintes, un d’ells amb les restes d’una llar de foc, la qual cosa fa pensar que el jaciment era molt més gran en aquesta fase de l’ibèric antic”, explica l’equip d’arqueòlegs.
També s’ha documentat un nivell de paviment fet de terra piconada, a sobre del qual s’ha recuperat un important conjunt de restes de ceràmiques ibèriques, com àmfores, tenalles i vaixella de taula, fusaioles de terracota per a filar i teixir i una placa rectangular de sivella de cinturó feta de bronze.
Un punt important en el comerç del vi
Les evidències més antigues corresponen a fragments d’àmfores vinàries fenícies, i un fragment d’una copa grega jònia per beure vi, datada del segle VI aC. Les dues peces esdevenen una prova de la importància del comerç i del consum del vi al jaciment. Un dels recintes també ha descobert un conjunt de 6 àmfores ibèriques amb una capacitat d’uns 200 litres, diversos gots per beure vi i una possible podadora o podall de ferro, que suggereix “la presència de cultius de vinya als entorns del jaciment”. També han aparegut àmfores púniques de l’illa d’Eivissa i copes de la zona de l’àtica de Grècia.
Ara, l’equip d’arqueòlegs es marca l’objectiu d’investigar els orígens d’aquesta població en el moment de la sedentarització del territori, relacionada especialment amb el cultiu de la vinya i el comerç amb altres cultures de la mediterrània. El pròxim 30 d’octubre la cooperativa ArqueoVitis ha organitzat una jornada de portes obertes per mostrar els avenços de la recerca al jaciment.
Aquesta intervenció ha estat finançada per l’Ajuntament de Subirats, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat.
