El moviment Camina va néixer amb la idea d’anar un xic a contracorrent, fascinats per un viure amb més senzillesa.
Quin és el pretext? Caminar suposa fer un exercici físic gens menyspreable i també té un simbolisme més profund. Caminar significa moure’s, avançar i continuar endavant a la vida. És que algú pot aprendre alguna cosa mentre corre d’un costat a l’altre perseguint diners, èxits o fantasies? La proposta és: atura’t, respira, camina en silenci, escolta la natura, amplia la mirada, adopta una actitud receptiva, inspira’t i, després, reprèn el teu camí amb un altre to i amb passes més precises.
Els deixebles d’Aristòtil aprenien caminant. Eren els peripatètics, paraula que ve del grec i significa caminar. Al moviment Camina cadascú aprèn d’ell mateix, es tracta de mirar com estan les teves emocions, el teu cos, per on ronden els teus pensaments, quines il·lusions o aspiracions t’impulsen.
Busquem tornar a connectar, per caminar cap a allò que de veritat desitgem que formi part de la nostra vida. I l’única manera és posar distància, allunyar-nos dels problemes perquè es dibuixin les solucions. Caminem, carreguem piles, ens plantegem reptes i tornem al dia a dia.
S’aconsegueix amb una caminada mensual? No, però ens pot predisposar al silenci, a la meditació, a respirar conscientment, a provar d’escoltar-nos, a adonar-nos que potser hem de canviar el rumb.
Hem fet tres sortides fins ara, duren unes dues hores, tothom és ben rebut i són gratuïtes.
Potser es tracta d’atrevir-nos a somniar coses impossibles. Caminar per reprendre el punt on vam deixar la felicitat confiant que creixeria sola, avançant cap a ella.
No ens oblidem que és millor caminar sabent on volem anar, que caminar sense rumb i sense sentit.
Marta Molas
Escriptora, mestra i llicenciada en pedagogia
