Desconfinament

No són ben bé desconfinaments, perquè de restriccions n’hi ha, i moltes, però ja és un primer pas que s’hagi deixat sortit –per fi– la canalla, ni que sigui només una horeta al dia, i que a partir de dissabte ho puguin fer també la gent gran, els qui es delecten per fer esport a l’aire lliure i tothom en general. Que la mainada pugui tornar a ocupar el carrer és motiu de joia. Com també és imprescindible, per salut mental, que les persones de més edat puguin sortir de la presó en què s’ha convertit casa seva.

Menys raonable és que les pautes de desconfinament que venen en endavant les hagin de marcar els límits provincials. El que fora raonable seria que es tingués una informació detallada de l’evolució del coronavirus per regions, comarques i municipis, i fer una “desescalada” a la carta que es posés en mans de les autoritats més properes a la ciutadania, amb consell mèdic i coneixement de l’evolució que hi ha hagut, abans de decidir. No és el mateix un poble, o una comarca rural, que una gran ciutat o una zona de massificació turística. I sovint, dins d’una mateixa província s’hi poden donar diferents menes d’assentaments. No té cap sentit, per exemple, que des del Garraf es pugui viatjar fins al Berguedà o l’Osona i, en canvi, no es pugui anar del Vendrell a Vilafranca, o de Sant Jaume dels Domenys a la Múnia. La limitació de moviments, si es vol evitar el tràfic de persones a l’engròs, hauria estat més pertinent fer-la amb un radi d’ics quilòmetres a la rodona des de casa, de la mateixa manera que s’ha establert –amb un excés de restricció– el d’un quilòmetre al voltant de casa per als infants.

També és certament estrany –i difícil de controlar– que uns familiars que fa dos mesos que no es veuen, es puguin retrobar, si tot va bé a partir de l’11 de maig, en una terrassa de bar, i, en canvi, no ho puguin fer a casa.

Sigui com sigui, a partir de la setmana que ve ja podran reobrir les botigues –i comprar-hi amb cita prèvia–, de mica en mica aniran obrint bars, restaurants, museus, biblioteques, i cal demanar a la població prudència en els seus contactes humans més enllà del nucli familiar, no fos cas que el que estem a punt de guanyar, ens ho deixem perdre en les pròximes setmanes.