L’estiu no dona treva, ens passa per sobre com una piconadora carregada de notícies colpidores. Una de les últimes, la crida dels Mossos d’Esquadra a localitzar un vendrellenc per presumptament haver assassinat –asfixiat– en un hotel de Barcelona el seu propi fill de dos anys, com a venjança per haver-lo deixat la seva esposa. Una altra forma de crim masclista, depravat, esborronador, repugnant, que ens posa davant del mirall de com en pot arribar a ser d’inhumana, la humanitat.
En l’àmbit internacional, són desconcertants totes les informacions que ens arriben sobre l’abandó sobtat de les forces internacionals a l’Afganistan. Fa vint anys Bush-2 va respondre a l’atac a les torres bessones envaint el país, en una acció militar venjativa, amb l’excusa d’aniquilar Al-Qaeda. Als talibans, però, els van permetre rearmar-se a les regions muntanyoses i esperar el seu moment, que ha arribat ara, quan els Estats Units han dit que se n’anaven, gairebé a la francesa, i els seus països escolanets al darrere. És obvi que els EUA no poden fer d’àrbitre mundial però, si més no, és qüestionable la manera com abandonen el país a la seva dissort, sense ni tan sols donar un marge de temps raonable per exiliar-se una població a qui han convertit casa seva en una ratera. I amb uns dirigents que no tindran cap mena de mirament per executar tothom que no se sotmeti als seus postulats integristes, retrògrades. Especialment preocupant és la situació en què es queden les dones afganeses, que tornaran a ser unes esclaves al servei dels seus marits, germans, cunyats, pares, avis. Sense cap dret. Això, les que no siguin directament executades.
Tornant a l’àmbit domèstic, segueix l’escalada del preu de l’electricitat, que per molt bona voluntat que hi pugui posar el govern de torn, és evident que se li ha escapat de les mans i que poc hi té a fer. Les elèctriques –servei essencial– són lliures de fixar el preu que els convingui, i els canvis de legislació que es puguin aprovar, lents i a l’arbitri de la sempre arbitrària alta judicatura espanyola (la mateixa que ha ordenat aquesta setmana tornar a donar el nom del militar franquista i fundador de la Legión, Millán Astray, a un carrer de Madrid), no passaran de fer-los pessigolles. Això sí, els seus consells d’administració i polítics retirats en cartera, a mans plenes.
