Cal donar les gràcies, ha estat una mostra en un difícil octubre, el fill controlat i a casa amb covid, i la meva dona i jo, en quarantena al poble. Gràcies als comerços i entitats que deixen posar el cartell. Gràcies també al Beneficiadero, una escola de música en format petit i polivalent, on sentir Violeta Parra, Raimon, Maria del Mar Bonet, el Sisa o Aretha F., acompanyant petites aquarel·les del 2016, l’any que la revista Investigación y Ciencia editava un monogràfic sobre el futur del planeta. Aquarel·les d’aprenent per recordar l’informe Oxfam sobre la desigualtat, homenatjar un Casals abatut, Fellini, Kubrick, Sagan… I reproduir el crit de Munch en l’era de la robòtica, la manipulació genètica i, com sempre, la mental. Una exposició complementada amb algunes talles d’olivera entre fulles seques, sorra i adob per evocar la textura, el pas, la relativitat i la fletxa del temps. I entre la fullaraca, alguns vaixells de paper com el d’Open Arms i una urna tancada amb quatre barrots. Finalment, moltes gràcies a les persones de Vila, Mediona i Barna que han visitat l’exposició. Cuidem-nos, cuidem la natura tant com la cultura que mostren una condició humana fràgil i prescindible. Ja ho deia la Mafalda…
Lluís Díaz
Vilafranca del Penedès
