Els penedesencs Josep Sicart (idea i guió) i Laura Sicart (guió, muntatge i realització) són els autors d’un documental titulat “Fent escorça”, en el qual s’explica l’antic ofici d’escorçaire a través dels dos darrers escorçaires de Bonastre, Gregori Colàs i Fermí Nin. Aquest documental, que ha penjat al seu web l’IEP, és un testimoni molt important de la nostra cultura bosquetana i silvícola perduda al Penedès. És tracta d’un ofici antiquíssim que s’ha perdut i que es mantenia als massissos del Garraf i de l’Ordal fa quasi un segle.
Una part de l’escorça de tronc de pi de Bonastre anava a Vilanova, adquirida pel Pòsit de Pescadors. L’escorça es bullia dins d’unes grans calderes d’aigua. Després, barrejada amb quitrà, passava a uns safareigs, on se submergien les xarxes dels pescadors. Les xarxes de cotó o de cànem es tenyien amb l’escorça per guanyar resistència i durabilitat. Després s’assecaven. Això es feia diversos cops a l’any i així va ser fins que es van confeccionar les xarxes amb fibres sintètiques.
A l’audiovisual, els dos vells escorçaires rememoren la feina que feien fins als anys seixanta del segle XX, anant pels boscos de mig Catalunya, des del Berguedà al Solsonès, a Begues, Querol i on fes falta, a arrencar l’escorça de pi, empaquetar-la en grans sacs de 40 quilos i vendre-la. L’arrencaven amb una eina que en deien eixol. Gregori Colàs i Fermí Nin ho expliquen detalladament i també en fan una demostració per al documental.
