Obrir un nou equipament públic, com és el cas, hauria de ser sempre motiu de celebració. Sobretot quan fa anys i panys que els polítics de torn, uns i altres, hi van al darrere, en parlen, el demanen, el reivindiquen, fan gestions i aproven mocions inútils a fi de –se suposa– pressionar l’autoritat competent perquè l’acabi fent d’una vegada per totes.
I doncs, per què l’obertura d’aquest segon ambulatori a Vilafranca, que hauria de ser una fita història per al benestar de la ciutadania, ha passat sense pena ni glòria? Bàsicament, perquè ens han intentat donar gat per llebre. Certament, res és irreversible, però ara per ara el Departament de Salut, amb la connivència de l’Ajuntament, s’ha quedat amb la carcassa, amb l’estètica, i són molts, massa, els ciutadans que se senten perjudicats.
Perquè aviam: a què ve a treure cap obrir un segon CAP i no dotar-lo de cap metge de capçalera nou? Que potser n’anem sobrats? I quin sentit té canviar aleatòriament de facultatiu bona part de la població, només perquè han decidit repartir-los uns quants cap aquí, uns quants cap allà (talment els ciutadans, en funció del carrer on visquin). Amb la salut no s’hi juga, i canviar d’un dia per l’altre el metge de referència per un altre que no has vist mai a la vida, que no et coneix de res, només perquè t’envien a l’edifici nou, no és de rebut. Sobretot amb la gent gran, que és qui més valora la confiança en el seu metge.
I després tenim la sectorització. Si Vilafranca és zona única escolar, és a dir, cadascú pot triar l’escola que vulgui, per què amb la sanitat no fan el mateix? Per què obliguen el veïnat de la Girada i de part del Molí d’en Rovira i de les Clotes, que tenen l’edifici del Seguro de tota la vida més a prop, a desplaçar-se a l’extraradi, amb les consegüents mortificacions que comporta de mobilitat, pèrdua de temps, etc.? Com tampoc té solta ni volta desplaçar tota la canalla, que de viatges a Pediatria en fan un munt, a aquelles latituds. El veïnat de l’Espirall pot estar content. Però fer un trajo a mida de tothom tampoc semblava tan difícil en aquest cas. La sensació és que han fet un edifici sobredimensionat i que com que l’han d’omplir de contingut, buiden més del que és necessari el que encara podia ser útil i còmode a molta gent.
