L’Ajuntament de Calafell i la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient es plantegen combatre la progressiva i endèmica erosió de la platja amb la plantació de dunes a la zona de Mas Mel. No és primer ni l’últim lloc on es plantegen aquesta alternativa. De dunes n’hi ha a Creixell, entre Cunit i Cubelles, a la Platja Llarga de Vilanova, però les de Segur de Calafell, si s’arribessin a fer, tindrien un element que les farien singulars: les dunes no s‘hi plantegen amb la intenció també de crear un ecosistema de fauna i flora de platja, per on la gent no hi pugui circular, sinó com a dipòsit de sorra per tal de poder regenerar la platja més ràpidament després que una llevantada se l’endugui, com passa tan sovint.
El subdelegat del govern central a Tarragona, Jordi Sierra, ha visitat aquest dilluns Calafell i ho ha debatut amb l’alcalde Jordi Ferré. Sierra ha explicat que no hi havia res decidit i que el problema calafellenc és comú a tot el litoral des de Cunit fins al delta de l’Ebre. Com a causants ha parlat del canvi climàtic i de l’erosió, obviant la incidència que hi tenen l’urbanisme de primera línia de mar i la construcció de ports, com el de Segur, que bloquegen la circulació natural de la sorra en sentit sud. Sierra, a qui acompanyava com a assessor l’exdiputat del PP Rafael Luna, ha dit que hi ha una partida de diners al ministeri per fer front a urgències com ara una nova llevantada que s’endugui de nou la sorra.
L’alcalde, per la seva part, ha explicat que l’Ajuntament havia plantejat la solució de “dunes artificials” o dipòsit de sorra “per tenir sorra si se l’endú el temporal i no anar-la a buscar a un altre lloc”. El Consistori té feta una estimació que el cost de fer les dunes entre el port i l’estany de Mas Mel seria d’entre 200.000 i 300.00 euros. També ha qualificat “d’èxit” la regeneració de la sorra realitzada l’any 1992 i que ara ja mostra símptomes d’esgotament: “ha aguantat 25 anys”.
