Vaig assistir el divendres 8 de novembre al funeral del Sr. Ferrer. A més dels que estan feliçment jubilats i jubilades, ens vam ajuntar els cantaires de la Coral Sant Sadurní que vam poder deslliurar-nos dels compromisos laborals per poder cantar en el seu comiat. Entre altres peces, vam cantar les belles Ave verum de Mozart i Vós sou senyor de Bach.
A hores d’ara la majoria ja coneix el talent, la tenacitat, el treball i la generositat del Sr. Ferrer. El que voldria en aquesta carta és enfocar-me especialment en les paraules pronunciades per la seva filla Dolors, en un català claríssim (fa molts anys que viu a Suïssa), amb una serenitat i un domini de l’oratòria que des del primer moment va captar l’atenció dels assistents i va omplir l’església d’un gran silenci carregat d’emoció. I aquí ve més o menys l’anècdota que ens va relatar sobre el seu pare quan ella encara no havia marxat a Suïssa:
“Dolors, voldria parlar amb tu ara que estàs a punt de marxar de casa. Només vull dir-te un parell de coses: la primera és que facis el que facis a la vida, siguis capaç de prendre les teves pròpies decisions. I la segona és la següent: sigues bona persona.”
Gràcies, Dolors, per compartir-ho.
Gràcies, Sr. Ferrer, per totes les coses bones.
Oriol Parera
Sant Sadurní d’Anoia