El món està regit per un joc d’interessos. I les accions que duu a terme el poder –l’econòmic, perquè la resta de poders, d’una manera o altra, van a remolc– solen ser de mirada curta. La guerra de Rússia contra Ucraïna, que fa mesos que dura, ha passat els últims mesos a segon terme, per darrere de les seves conseqüències a Europa. Fa uns mesos la preocupació generalitzada era per un país envaït per un altre, pel patiment de la seva gent, bombardejada per un dels exèrcits més potents del món. La guerra ara s’ha tornat més selectiva, amb una part del territori ucraïnès envaït, i segueix però ja no ens preocupen tant els seus morts, els seus refugiats, perquè tenim altres focus de preocupació: la previsible falta de gas, l’encariment dels subministraments a casa –i si no deixaran d’arribar–, el bloqueig de productes de primera necessitat.
La pandèmia, seguida de la guerra, podien haver estat una ocasió única per accelerar la transició cap a una economia més ecològica, que pogués ser sostenible per a un planeta que, tal com el coneixem avui, agonitza. Mireu, sinó, quin estiu de calor hem passat. La Terra sobreviurà, però no tothom en sortirà igual de ben parat. La guerra ha fet que el Parlament Europeu hagi considerat el gas i l’energia nuclear com a energies verdes. Per poder-les subvencionar. Alemanya, el país més insolidari del món durant la crisi que va arrencar el 2008 (era el que pagava la festa dels altres, val a dir-ho), ara pateix perquè depèn molt del gas rus, i ha pressionat Espanya per reactivar el Midcat, la canonada de gas procedent d’Algèria, que es va aturar a Hostalric perquè França, primer potència mundial en energia atòmica, no la necessita. I Espanya, bons escolans, diu que si no passa per França, farà la interconnexió europea del gas per Itàlia. Més car. I què?
Per postres, Alemanya compensa la manca de gas incrementant l’ús del carbó, que és la més contaminant de les energies contaminants. Llavors, i els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle de cara al 2050? Ja ho trobarem… Perquè ja sabem que l’economia passa per davant de l’ecologia, i si els dos interessos casen, doncs coca i cava, però si no, no dubteu de quin interès serà preponderant. Mentrestant, el Japó ha perdut el record de Fukushima (només fa onze anys) i reactiva el seu programa nuclear. Una energia molt verda, si no fos perquè és molt perillosa (això és empíric) i perquè no sabem què fer-ne durant centenars d’anys, dels seus residus.
