L’economia penedesenca patirà. L’informe de conjuntura econòmica presentat dijous per la Federació Empresarial del Gran Penedès corresponent a la segona meitat de 2019 i les previsions de futur no són per tirar coets. Per una banda, i encara que sigui conjuntural, hi ha el coronavirus, que no té més afectació real que una grip d’un any qualsevol, però que ha generat una espiral de pànic que pot deixar l’economia garratibada. Si s’allarga, afectarà –i molt més– tant les empreses que fan exportació com les que importen. I, esclar, el turisme. I com que tenim cada vegada més orientada l’economia cap al turisme, amb el mantra que ha de ser de qualitat, però amb tot el que comporta de temporalitat laboral, de sous baixos i poc qualificats, doncs la nostra economia serà cada vegada més sensible als vaivens internacionals.
El comerç hauria de ser un altre punt fort de la nostra economia. Però és que el comerç està molt lligat, en el cas de la costa, amb el turisme estacional –ja n’hem parlat–, i a l’interior, a la demanda interna. Ja sabem que si no hi ha vent de popa, la gent s’ho rumia dues vegades, a l’hora de gastar. I des que va arribar la crisi econòmica de 2008, transformada en crisi social permanent, les bosses de pobresa han crescut, s’han enquistat i per molt que el PIB pugui pujar, són moltes les famílies que no poden anar més enllà d’anar trampejant com es pugui. Sense estalvi, el consum es congela. O contrau.
Finalment, la indústria. Els experts diuen que en una economia sana, la indústria ha de ser forta. És, en bona mesura, la mare dels ous. Hi treballa personal qualificat i està menys exposada, en general, a les atzagaiades cícliques o acícliques de l’economia. Al Baix Penedès no hi ha tingut mai gaire pes, però ara comença a agafar musculatura. Mai no és tard. L’Alt Penedès, en canvi, que és la comarca de la vegueria més industrialitzada, ha patit moltes deslocalitzacions, i el context general que va portar –fa força dècades– multinacionals al nostre territori, no sembla que hagi de tornar. A més, el sector de l’automoció, que té molt de pes a la comarca, està molt exposat a la transformació cap a noves tipologies de combustible, i mentre no s’acabi de definir el canvi, viurà immers en la incertesa. Cuidem, doncs, el subsector industrial del vi i el cava. I retinguem, mentre puguem, els seus centres de decisió al Penedès.
