Eficiència és estalvi

Tot i que cada vegada és més habitual que els electrodomèstics incloguin l’etiqueta d’eficiència energètica, al mercat encara hi ha molts productes que no són eficients. Això s’explica perquè l’alternativa eficient sempre és, d’entrada, una mica més cara que la que no ho és. Ara bé, la inversió en una instal·lació o en aparell eficient s’amortitza de pressa, ja que la factura de l’electricitat ràpidament reflecteix aquest consum inferior i s’acaba estalviant energia i diners.

En l’àmbit domèstic, el consum energètic d’un habitatge es pot reduir a través de diverses actuacions: algunes són estructurals (construcció bioclimàtica o rehabilitació energètica), altres són molt més senzilles i poden aplicar-se de forma progressiva (l’elecció d’aparells de calefacció, d’electrodomèstics, del sistema d’il·luminació, ús de domòtica…) i, finalment, encara hi hauríem d’afegir una tercera possibilitat, que fa referència a la modificació dels nostres hàbits de consum (vegeu el requadre Decàleg de bons hàbits).

Gairebé el 30% del total de l’energia consumida a Catalunya té lloc als edificis. Per això és important que siguin tan eficients com sigui possible. L’aïllament és vital per augmentar el confort tèrmic i acústic i aconseguir disminuir la sensació de fred, calor i el soroll. Per aconseguir-ho, es poden fer actuacions en façanes, parets mitgeres, cobertes, terres… És el que coneixem com a rehabilitació energètica.

Si es té previst intervenir en l’edifici per solucionar problemes estructurals, és interessant aprofitar l’ocasió per incorporar aïllament tèrmic i reduir la transmitància tèrmica (la quantitat de calor que passa a través d’un element; com més aïllament, menys transmitància), els problemes acústics i d’humitat.

L’aïllament tèrmic d’un edifici es pot fer a la façana, a la coberta o en ambdós llocs, i es pot col·locar a la part exterior, a la cambra o espai buit de l’interior del tancament o a la part interior, així no es perd superfície útil.

Hi ha diversos materials que es poden emprar per aconseguir aquest aïllament. Fins no fa gaire temps els únics que hi havia eren el poliuretà, el poliestirè expandit i extrudit, la llana mineral i la fibra de vidre, tots fets a partir de productes derivats del petroli i amb processos d’elaboració molt poc eficients i respectuosos amb el medi ambient. Com a alternativa a aquests materials, darrerament n’han aparegut altres d’ecològics, com el suro, la cel·lulosa, la llana d’ovella o el cotó, tractaments orgànics que tenen associada la capacitat de transpirar i equilibrar les temperatures mitjançant l’emmagatzematge de calor.

Una altra mesura per reduir el consum i la factura energètica és renovar les instal·lacions per altres de més eficients. En aquest capítol parlarem de calderes o sistemes per aconseguir aigua calenta sanitària i calefacció, de mètodes per generar energia elèctrica, de la il·luminació i del sistema intel·ligent de comptadors.

Per escalfar l’aigua hi ha quatre sistemes eficients: la caldera de condensació, la bomba de calor aerotèrmica, la geotèrmica i els captadors solars tèrmics. Anem a pams. La caldera de condensació aprofita la calor del vapor d’aigua contingut en els fums de combustió, per això el seu consum d’energia és més baix.

Les calderes poden utilitzar diferents combustibles des de fòssils (gas natural o gasoil) fins a energies renovables (biomassa). En el cas de les de biomassa, l’única consideració que cal fer abans d’adquirir-ne una és tenir espai per emmagatzemar la llenya, els pèl·lets o l’estella. Aquestes calderes són més cares que les convencionals, però la inversió es recupera amb l’estalvi energètic que s’aconsegueix i que pot arribar fins al 30%.

Les estufes de biomassa (tancades) permeten escalfar espais específics amb energia renovable de manera també eficient.

La bomba de calor aerotèrmica és un sistema que aprofita l’energia de l’aire exterior. És molt eficient perquè té un rendiment entre el 350% i el 550% (relació entre l’energia subministrada per l’equip i l’energia consumida; com més alt és el rendiment, menor és el consum). D’altra banda, la bomba de calor geotèrmica funciona aprofitant l’energia del subsol i el seu rendiment encara és més alt (450% i 650%); aquesta instal·lació requereix fer un pou i això fa que la inversió sigui elevada, per contra es pot arribar a estalviar entre un 50 i un 70% del cost de climatització. Finalment, com a darrera opció eficient trobem els captadors solars tèrmics, que aprofiten l’energia solar per escalfar l’aigua;  necessiten un bon manteniment i un sistema auxiliar per a quan hi ha poca radiació solar.

Pel que fa a la generació d’energia elèctrica, l’opció més sostenible són els panells solars fotovoltaics per a autoconsum. L’energia que se n’obté s’emmagatzema en bateries i poden arribar a cobrir la totalitat de la demanda elèctrica. En aquest capítol també inclouríem la microgeneració, la instal·lació d’un motor que permet generar calor i electricitat alhora a partir d’un combustible fòssil i amb un rendiment energètic del 90-95%.

Quan es tracta d’il·luminar la casa, la màxima és intentar aprofitar al màxim la llum natural. En el moment en què això no és possible, la millor opció són les làmpades led, que són les que menys consumeixen i les que tenen una vida més llarga. Les làmpades de baix consum tenen menys prestacions que les Led, però són molt més econòmiques que aquestes i molt més eficients que les convencionals.

Finalment, el darrer aliat per a una major eficiència energètica de les instal·lacions és el comptador intel·ligent, que permet fer un seguiment del consum energètic amb detall horari i ajustar així el consum a les franges més econòmiques.

Ja hem apuntat que un bon aïllament millora el confort tèrmic i acústic. Les finestres contribueixen molt a disminuir les pèrdues energètiques a l’hivern i els guanys a l’estiu i redueixen les infiltracions d’aire i el soroll. Segons els experts, és tan important escollir una finestra eficient amb unes bones proteccions solars, com fer una bona instal·lació i gaudir de tots els seus beneficis.

Per ser eficients les finestres han de poder aïllar del fred i la calor, ser impermeables a l’aire (les de classe 4 són les que tenen menys permeabilitat, per tant, les més adients), amb vidre baix emissiu (tractament per millorar-ne l’aïllament) i amb un marc d’un material que no condueixi la calor ni el fred.

A l’hora de canviar les finestres, les més eficients són les de PVC, seguides de les d’alumini amb trencament de pont tèrmic i les de fusta. Pel que fa al vidre, el triple vidre (tres vidres separats per dues cambres) sempre és millor que el doble. En qualsevol cas, sempre s’ha  de comprovar que les finestres tinguin el marcatge CE obligatori des del febrer del 2010.

També és important que les finestres estiguin protegides amb tendals, persianes i lames que permetin regular la radiació solar que hi entra. A l’estiu, interessa disminuir la radiació solar per haver de recórrer menys a la refrigeració, mentre que a l’hivern, la llum del sol escalfarà i farà que disminueixi la necessitat de calefacció.

La domòtica controla i automatitza la gestió intel·ligent de l’habitatge i com a tal pot emprar-se per gestionar eficientment l’ús de l’energia. Els sistemes domòtics permeten controlar la il·luminació, la climatització, les aigües grises, la del rec, els electrodomèstics… També permet monitoritzar els consums i obtenir informació de quan, com i quanta energia gastem per així poder modificar els nostres hàbits i acabar estalviant.

Fa uns anys controlar diferents dispositius des de l’ordinador de la feina semblava ciència-ficció, ara ja és una realitat. Mitjançant la gestió integrada es poden encendre els llums exteriors quan es comença a fer fosc, plegar i desplegar tendals, apujar i abaixar persianes per aprofitar al màxim la llum solar, programar la calefacció segons la variabilitat de la temperatura exterior, l’hora del dia o la presència de persones, fer que el rec s’encengui només quan la humitat de la terra és molt baixa, etc.

Els electrodomèstics i els equips informàtics suposen el 25% del consum energètic d’una llar, per tant, el fet que siguin eficients repercutirà directament a la butxaca.

A Europa ja hi ha un etiquetatge especial (etiqueta energètica), que de forma molt visual classifica els electrodomèstics en una escala de 7. Les classes d’eficiència s’identifiquen mitjançant un codi de color i lletres que van des del verd i la lletra A, per als equips més eficients, fins al vermell i la G per als que en són menys. Un electrodomèstic de classe A pot consumir un 55% menys que el mateix d’una classe mitjana (C o D).

1. La temperatura de la llar ha d’estar entre els 19 i els 21º durant el dia i de 15 a 17º a la nit.

2. No tapar ni obstruir els radiadors amb mobles davant ni objectes a sobre.

3. Adequar el vestuari a les condicions de temperatura. A l’hivern no cal anar amb màniga curta per casa i tenir la calefacció a 23º.

4. Utilitzar l’aigua calenta només quan sigui necessari (no cal fregar el terra
amb aigua calenta, per exemple).

5. Mantenir la nevera de la porta ben tancada. Val més tenir-la oberta una estona que no obrir-la i tancar-la constantment.

6. Planificar les rentades de plats i roba bruta i utilitzar el rentavaixella i la rentadora quan estiguin plens i utilitzar els programes eco.

7. Apagar els llums dels espais on no hi ha ningú.

8. Instal·lar tendals, persianes o lames a les finestres (en les orientades al nord no és imprescindible).

9. Adaptar l’ús d’electrodomèstics a les franges de consum més econòmiques.

10. Comprar electrodomèstics amb l’etiqueta energètica A.

Josep Miquel Roig Codina, arquitecte tècnic

Per on perdem més energia?

En l’embolcall de l’habitatge, finestres, façanes exteriors, cobertes, calefacció i aigua calenta.

Quines mesures podem prendre, en l’àmbit domèstic, per intentar fer un ús més eficient de l’energia?

N’hi ha prou amb petits canvis d’hàbits, que poden ser molts eficaços a l’hora d’estalviar energia i diners. Segons diferents estudis, la climatització representa quasi el 50% del consum, seguit de l’aigua calenta amb un 20%, i la il·luminació amb un 15%, un 13% els electrodomèstics i aparells elèctrics i, per últim, la cuina, amb un 3%. Si apliquem mesures en aquests camps, aconseguirem ser més eficients. Per millorar la climatització podem instal·lar termòstats programables, pel que fa a l’aigua calenta dutxar-se suposa un estalvi d’un 65% d’energia i aigua respecte banyar-se. En il·luminació podem substituir les bombetes incandescents per altres de baix consum i, finalment, els electrodomèstics hem de mirar que siguin els més eficients, que són els de la lletra A.

Nevera i rentadora són els electrodomèstics que més s’utilitzen. Alguna pauta a seguir?

El frigorífic funciona les 24 hores, per això cal regular la temperatura a consciència. La nevera ha d’estar entre els 4ºC i el 7ºC i el congelador entre els -18ºC i -20ºC. També ens hem d’assegurar que les gomes de les portes tanquen correctament. Respecte la rentadora, si rentem a 30 o 40ºC consumim entre 3 i 4 vegades menys que si ho fem a 90º i si utilitzem programes curts l’estalvi arriba al 25%.

I això també es deu poder aplicar al rentavaixella…

Efectivament. Cal posar-lo en funcionament quan estigui al límit de la seva capacitat, és a dir, amb càrrega completa, i si pot ser amb programes curts. Hem de recalcar que rentar els plats a mà amb aigua calenta por resultar fins a un 60% més car que fer-ho amb el rentavaixella. Encara a la cuina, podem fer accions molt senzilles que ens ajudaran a consumir energia de forma més eficient: desendollar els aparells electrònics que no necessitem, tapar olles, cassoles i altres estris de cocció…

…tapar les olles?

Sí, ens podem estalviar fins a un 20% d’energia! I si utilitzem vitroceràmica hem de fer servir cassoles iguals o superiors a la mida del “fogó”, penseu que utilitzar una mida més petita de cassola representa perdre fins a la meitat de l’energia consumida.

A quina temperatura hauríem de tenir la casa ara que comença a fer fred?

A l’hivern entre 20-23ºC i a l’estiu a 25ºC. Hem de pensar que cada grau de més o de menys por representar un estalvi fins a un 8% del consum energètic.

Visc en una casa construïda fa vint anys i la vull llogar. Necessito algun certificat d’eficiència energètica?

Sí, per comprar o vendre és obligatori el Certificat d’Eficiència Energètica. Juntament amb aquest certificat, adjuntem un Informe de Despesa Energètica. Es tracta d’una sèrie de recomanacions per informar el propietari que, fent la inversió que s’apunta, es pot estalviar energia i, a la llarga, diners.

I els propietaris acostumen a fer cas d’aquestes recomanacions? N’apliquen algunes?

Sí, habitualment canvien les finestres, seguit de les calderes.

D’uns anys cap aquí els habitatges de nova construcció incorporen plaques solars. L’Estat posa totes les facilitats perquè els propietaris puguin autoconsumir l’energia que produeixen?

No. Fins al 2017 no apareixen ajudes focalitzades i concretes en aquest sentit. Tot el que l’Estat fa és per la pressió d’Europa. Aquí hi ha lobbys energètics que posen fre al desenvolupament d’aquesta tecnologia.