El 13% menys de PIB

Si Espanya fos una empresa, ni els ERTO la salvarien de la fallida. Si Europa no la deixa caure, és perquè és un país massa gran, que podria arrossegar el conjunt, i també perquè és un mercat al qual les economies més fortes del continent no volen renunciar. Cadascú mira per si mateix.

Hi haurà algun dia, però, que algú haurà de prendre cartes en l’assumpte perquè l’aixeta del crèdit vitalici es tancarà. No pot ser que un país visqui in aeternum gastant més del que ingressa. Gastant més del que té. I fent la bola de l’endeutament cada vegada més grossa. Cap família pot fer-ho. Cap empresa pot fer-ho. En èpoques de bonança, havent-ne tingut l’ocasió, cap govern ha decidit aprofitar el context favorable per trobar-hi una solució. Perquè seria impopular. Les classes baixes no es poden collar més; a més, cada cop aquest segment ocupa un percentatge més gran de la població. Les classes mitjanes –el que en queda– ja han pagat prou. I els més adinerats, les empreses grans amb beneficis multimilionaris, les grans fortunes… aquestes no es toquen. Manen massa.

En aquest context, per al govern de l’Estat, que paga els ERTO amb retard perquè no en té ni cinc de calaix, l’anunci de la previsió del Fons Monetari Internacional que l’economia espanyola es deixarà aquest 2020 un 12,8% del PIB a causa de la pandèmia i del confinament és tot un gerro d’aigua freda. L’impacte és dels més alts a causa de l’elevada dependència de dos sectors com són el comerç i el turisme (consum intern i divises estrangeres) amb escàs valor afegit i molt sensibles als vaivens dels temps. I vivim en una època d’inestabilitat permanent, si no és per una pandèmia, serà per una nova gerra freda, pel canvi climàtic, per les crisis cícliques del capitalisme o pel que encara no ens podem ni imaginar.

La covid-19 ha estat, doncs, un atac a la línia de flotació de les economies menys sòlides. Entre elles, la nostra. També la catalana. I el càlcul del 13% s’ha fet d’acord amb l’impacte en l’economia dels darrers tres mesos i pensant en una recuperació progressiva i gradual, però hi ha imponderables inquantificables a hores d’ara, com ho pot ser un hipotètic rebrot important a la tardor/hivern, que podria tenir afectacions també el 2021.