El Baix Penedès continua al capdavant de les diferents taules que mesuren els fluxos i el creixement demogràfic a Catalunya. Aquesta setmana s’han fet públiques dades de l’Institut d’Estudis de Catalunya (Idescat) sobre els canvis de residència entre municipis catalans que hi va haver l’any 2022. El Baix Penedès va ser la comarca que va tenir la taxa més elevada de migració neta (13,8‰), per davant del Moianès (9,9‰), el Pallars Sobirà (8,2‰), l’Alt Penedès (7,5‰) i el Garraf (7,0‰).
Les xifres consoliden la tendència dels últims anys, en què les grans ciutats tenen un saldo migratori intern negatiu, mentre que els municipis de les àrees semidenses (d’entre 5.000 i 50.000 habitants) són els principals receptors d’aquesta migració. Si es fa referència al total d’entrades i sortides de residents, el Baix Penedès va tancar el 2022 amb un saldo positiu de 1.577 residents, només superada pel Vallès Oriental (1.634).
Calafell i Cunit, al capdamunt de la taula
Des de fa un lustre, entre els municipis que més població reben hi ha Calafell i Cunit. El 2022, van ser la primera i la tercera població amb el saldo positiu més gran del país. Calafell va tancar l’any en primer lloc, amb un saldo positiu de 556 residents, seguida de Sant Just Desvern (486) i Cunit (465). Entre les 15 primeres ciutats de la llista també hi ha Vilanova i la Geltrú (426), Cubelles (269) i Vilafranca del Penedès (222).
Jaume Casañas, geògraf i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cunit, marca diferències entre el creixement actual i el que hi va haver la primera dècada del 2000 a la comarca: “Aquells anys, el creixement va anar molt lligat a la construcció de nous habitatges, mentre que ara, majoritàriament, s’està donant perquè moltes segones residències es converteixen en primera, una situació que s’observa sobretot arran del Covid, quan molta gent ha optat per marxar de la massificació de l’àrea metropolitana”.
Casañas apunta que aquest fet genera diferents reptes al territori, ja que l’augment de població demana “més professors, més agents dels Mossos, més habitatge públic i millores a la sanitat”. Alhora, es fa necessari impulsar “àrees d’activitat econòmica, perquè aquests nous residents visquin i treballin aquí”. En cas contrari, “això només acabarà sent una regió dormitori“, avisa Casañas. El regidor cunitenc lamenta, en aquest sentit, que des de la Generalitat no siguin sensibles a aquesta situació “i deixin tota la càrrega i la responsabilitat als territoris”.
