Mirant de Subirats a Sant Sadurní es veuen, entre la trama urbana i al seu entorn, edificis amb grans cartells de les marques de cava. Aquest és el paisatge propi de capital del cava. A l’altre costat de l’autopista, la silueta del Castell de Subirats, la costa dels Casots, feixes de vinya, sortints de roca calcària i un mosaic de conreu i bosc, el qual ha anat guanyant terreny. Aquest és un dels paisatges de Subirats i és fàcil d’entendre. El paisatge no és estàtic, és evident, però la coherència, el treball i el respecte per l’entorn dibuixen un paisatge equilibrat i propi de cada lloc, de cada cultura, de cada tradició i de cada temps.
Sembla fàcil, però quan només ens mirem el melic (la meva finca) o només mirem el projecte, falla aquesta visió del que és comú i apareixen distorsions com les que algú ha anomenat “el búnquer”. Un búnquer no pas per la seva discreció, sinó pel formigó (ara pintat de verd) i unes obertures que des de la costa de Subirats miren cap a Sant Sadurní, visible del Pas de Piles a Can Bas.
La moció que es va aprovar a l’Ajuntament de Subirats per a la protecció de la legalitat urbanística i proposar una revisió i una actualització de la normativa en sòl no urbanitzable posa en evidència que cal revisar la normativa, però, el més important i el que no arregla la normativa, és la capacitat d’interpretar i intervenir en sòl no urbanitzable.
Ara que el mal està fet, no s’hi val a conformar-se i mirar de suavitzar la ferida, perquè la cicatriu quedarà ben visible. Cal donar exemple i, si es valora el territori, toca restituir l’entorn malmès i reiniciar, si es vol, un projecte en una ubicació discreta, integrable i que sigui digna de l’entorn que l’acull.
Ramon Carbonell Baqués, ambientòleg i regidor d’APS-CUP
Subirats
A quin element es refereix a l’article quan parla del búnquer? Pintat de verd? Sóc del municipi de Subirats però no ho relaciono. Gràcies!