El projecte rorqual, que duu a terme l’Associació EDMAKTUB amb el suport, entre altres, del Club Nàutic Vilanova, ha viscut enguany la seva pitjor temporada d’observació de pas de cetacis per davant de la costa del Garraf. Segons els estudis preliminars corresponents a l’any 2019, el novè consecutiu d’observacions sistemàtiques del pas de rorquals comuns per aquesta zona del Mediterrani, enguany s’han pogut divisar molt pocs rorquals, i majoritàriament lluny del litoral. Un canvi sobtat, ja que en anys anteriors, s’havien pogut documentar amb filmacions el seu comportament en l’alimentació prop de la superfície. L’associació EDMAKTUB ho atribueix a la sequera que hi ha hagut enguany a Catalunya, la pitjor dels darrers deu anys. Dit d’altra manera, ho relacionen amb el canvi climàtic.
Enguany l’entitat ha albirat només cinc rorquals (balaenoptera physalus): les dues primeres balenes es van veure al març, en viatge en direcció Tarragona, mentre que a principis de maig se’n van veure tres més, direcció nord-est. L’any passat es van fer 71 albiraments amb un total de 99 exemplars; fa dos anys se’n van fer 65, amb 84 rorquals; i en fa tres se’n van fer 62, amb cent balenes en total. Mai des de 2011, primer any en què es tenen registres, se n’havien albirat tan pocs.
Poca pluja, pocs nutrients
Segons l’EDMAKTUB, “a causa de la manca de pluges entre gener i mitjan mes d’abril, els rius han desembocat al mar poc cabalosos, de manera que l’aportació de nutrients ha estat molt baixa i això ha afectat la producció primària”. L’entitat ha pres vint mostreigs de plàncton (principal aliment de la balena) al llarg de la temporada i “només hem obtingut krill en dues mostres durant el mes de maig i amb molt baixa concentració, fet que es relaciona amb la disminució de la producció primària a causa de l’escassedat de pluges”. Una altra dada que aporta llum al canvi d’enguany, segons l’EDMAKTUB, és el de les temperatures, que han sigut bastant fluctuants: “en general s’ha mantingut la capa superficial d’aigua de dos-tres metres a major temperatura”, però a l’abril i primers de maig aquesta capa ja va oscil·lar fins als deu metres i a finals de mes es va observar un increment de temperatures ja fins als 40 metres de profunditat, que és més pronunciat els darrers deu metres.
D’altra banda, durant el mes de juny s’han albirat rorquals de pas a l’alçada de Dènia (Alacant) i de l’estret de Gibraltar, fet que indica que els cetacis ha fet el viatge més mar endins, prop de les Pitiüses.
Tanmateix, l’equip científic sí ha pogut veure enguany altres espècies, en gran part gràcies al fet que s’ha allunyat de la costa. La més comuna ha estat el dofí ratllat, amb més de seixanta. També en diverses ocasions han albirat el dofí mular, el cap d’olla gris i el cap d’olla negre d’aleta llarga, catxalots, zífids i dofins comuns.
El rorqual comú és una espècie migratòria que cada any visita la costa catalana durant la primavera per alimentar-se. És la balena més gran que transita regularment pel Mediterrani (pot arribar a tenir 24 metres de llargada). Viu a mar obert, en zones de poca profunditat, i es troba en perill d’extinció. EDMAKTUB es mostra preocupada ja que desconeix l’efecte que pot tenir a llarg termini la manca d’alimentació a la zona.
