El conflicte de convivència

El conflicte de convivència a Vilafranca és un fet que ha anat en augment els darrers anys, és el resultat d’un sistema polític minvat de transparència, exigible en tot estat de dret. Persones indocumentades sense recursos familiars ni econòmics ja no poden positivar la seva estada i esdevenen delinqüents. El pitjor m’ho explicava l’altre dia el meu amic Enric, digues-li un nom fictici, “Margarita con bigote o sin bigote”, el frau està fet, va llogar una habitació a un preu abusiu, estava judicialitzat, tot el que calgui per poder menjar. Com es pot permetre això avui en dia, conductes de frau, i ningú hi fa res? No tenen NIE, ja no els el donen si no tenen feina, i van només amb el passaport, però és igual, continuen al nostre país. Conductes agressives, explotació d’habitatges, fins i tot robatori d’una documentació, apropiació indeguda, és igual que es diguin Carranza o Santiago Keybi, que va amb un patinet pel poble espantant la població. Algú ha de dir-li que així no, senyor, que els catalans hem de defensar que al seu país és pitjor, que això aviat es convertirà en un conflicte social que té preu, ens hem de defensar d’aquesta calúmnia i hem de ser nosaltres. Vagin-se’n-se al seu país a crear disturbis. Aquí ningú els ha cridat.

Ana M. Lorente Millán

Vilafranca del Penedès