Cert, no és només d’en Llach, sinó de tots els participants i de les enteses que ho impulsen, però és d’agrair que un bon referent com Lluís Llach, com a cantautor i com a líder i diputat, ho encapçali.
M’agradaria fer algunes observacions per treballar-hi de forma seriosa i sense fer volar coloms en les conclusions que s’elevin al fòrum cívic i social, un cop finalitzat el procés participatiu.
En primer lloc, cal estudiar i assumir en la mesura del possible aquells drets i avenços de les societats europees més democràtiques: el sistema educatiu, l’assistència social domiciliària de la dependència a les persones necessitades i la protecció dels sense sostre de Finlàndia, el model sanitari de Suècia, la política d’habitatge públic d’Àustria o el voluntariat d’acollida d’Alemanya… Mesures, per cert, impulsades per governs amb la socialdemocràcia europeista, moderada, democràtica i no centralista.
També seria essencial incorporar mesures contundents en matèria de drets, llibertats i justícia. Ens cal una justícia independent que no sigui un contrapoder polític de l’extrema dreta, amb un poder judicial amb mandat reprovatori que eviti el “compadreo” de jutges i fiscals (fruit de l’inexplicable fet que les seves oposicions al càrrec siguin amb el mateix temari).
En matèria policial cal garantir una policia comunitària al servei de les institucions i del poble, i no una corporació armada amb elements concomitants amb l’extrema dreta. Lleials a la República i a tots nivells tant la policia local com els Mossos d’Esquadra.
Tanmateix, podem fer un seguiment de les polítiques de justícia i seguretat més avançades d’Europa com a Anglaterra, Escòcia, Bèlgica, Suïssa, etc.
Finalment, també cal incorporar un model ecològic similar als Països Baixos i nòrdics que ens doti d’instruments contundents contra el canvi i la crisi climàtica.
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
