El dret de pas no és una cosa que un té, sinó alguna cosa que l’altre ens dona i que ve condicionat pel respecte i el compliment d’unes certes “regles del joc”.
Aquesta simple observació evidencia un compromís i una responsabilitat social de convivència i equitat. És habitual observar el dret de pas en la circulació motoritzada, fins i tot entre persones d’edat avançada o simplement grans; també en el terreny polític, cultural o festiu, aplicant, això sí, el sentit del respecte i la cortesia, és a dir, urbanitat.
Aquest respecte i compliment tan senzills entre les noves generacions s’està perdent. Molts són els exemples en què les presses i el privilegi del jo sobre els altres demostren comportaments oportunistes i mesquins. Em pregunto: On comença la veritable educació? I contesto: A la llar, a la família. Així de simple, però l’escola no aporta res al respecte? Evidentment que SÍ (en majúscules), però la base del comportament neix i es desenvolupa en l’ambient familiar i es reforça en l’àmbit escolar i en l’entorn habitual i social de convivència. Llavors, per quina raó existeix aquest buit de bones maneres i respecte al proïsme? Pot ser que la resposta apunti en una millor aplicació pedagògica dels nostres sentits i sensibilitat com a educadors de la nostra prole, no sabent administrar el nostre temps, alimentat per les presses, i oblidant que aquests joves necessiten créixer dins d’un ambient familiar d’amor i respecte.
Els costums esdevenen hàbits nocius, absorbits per un sistema consumista i mesquí, seguit d’una precarietat laboral que no ens permet apreciar la realitat de les coses senzilles i quotidianes: sentir amb el cor, tocar, veure, escoltar, olorar, i el sentit del gust. Oblidem les coses meravelloses que ens envolten i la riquesa dels altres en “el dret de pas”.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
