Des de fa vint-i-un anys veïns de Cal Farines, un nucli disseminat de Castellví, i el col·lectiu ecologista Bosc Verd estan enfrontats a l’exalcalde del municipi, Pere Pujol, i el propietari de dues explotacions de vedells, el “Maset del Boví” i el “Maset del Bolet”.
El problema, latent des del 2003, sorgeix quan l’empresari ramader va sol·licitar una nova llicència ambiental respecte del “Maset del Boví”, on presentava un projecte de legalització d’obres en el qual es preveia la construcció d’un nou femer. Aquest es troba a 30 metres d’una masia habitada per Lídia Campos, que va denunciar que el nou femer incomplia la normativa municipal, ja que el POUM regulava que la distància mínima de les explotacions ramaderes respecte de les cases habitades havia de ser de 100 metres i, per tant, estava massa a prop de casa seva. La llicència es va adjudicar, però va ser impugnada per Campos. Després d’anys de sentències i nous plans urbanístics, aquesta història podria tenir punt final el novembre de 2024 a l’Audiència de Barcelona, en un judici amb la cúpula de l’ajuntament del moment i alts càrrecs del Govern, com ara el director general d’Urbanisme, asseguts al banc dels acusats, segons ha informat el diari Ara.
La modificació del POUM
Segons les conclusions provisionals de les diligències prèvies de la Fiscalia, a les quals ha tingut accés La Fura, el mes d’octubre del 2008 l’Ajuntament va iniciar un procediment de modificació puntual del POUM, que va finalitzar l’any 2013. Amb aquesta reforma, la distància mínima entre les cases habitades i les explotacions ramaderes es va anul·lar, i va permetre que aquestes poguessin estar adossades a les cases habitades. A més, aquesta modificació va fer desaparèixer la qualificació històrica de barri al barri de Cal Farines, fet que va afavorir la legalització de les granges. Per altra banda, el nou POUM també va facilitar l’ampliació de la granja “Maset del Boví”, malgrat que hi hagués una sentència judicial ferma, que deixava sense efecte l’ampliació aprovada prèviament per l’Ajuntament i la Generalitat. L’any 2014, la Generalitat va autoritzar incrementar la capacitat de la granja del “Maset del Bolet”, de 480 fins a més de 1.430 vedells, malgrat l’oposició dels veïns. Segons el ministeri públic aquesta modificació es va realitzar amb la finalitat de legalitzar el femer, que ja estava construït, i d’anticipar-se a les possibles sentències judicials que obliguessin a demolir-lo.
Dues sentències del TSJC
El document indica que hi ha dues sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que acrediten que el femer és il·legal i il·legalitzable i que ha de ser objecte d’enderroc. A més, assenyala que l’exbatlle i l’arquitecta municipal van “ometre voluntàriament la realitat existent”. És a dir, segons el ministeri públic, ambdós acusats van avalar les reformes de l’explotació ramadera sabent que incomplien el POUM. Actualment, el femer continua perseverant.
Fiscalia considera que la reforma del pla urbanístic només va ser per legalitzar el femer d’un particular. Per aquest motiu, el ministeri públic acusa l’exbatlle i l’arquitecta de l’Ajuntament d’un suposat delicte de prevaricació i demana una pena de dos anys i nou mesos de presó per un delicte contra l’ordenació del territori en concurs amb un delicte de prevaricació, i vuit anys d’inhabilitació.
Dos delictes més
Per la seva banda, la part denunciant i l’acusació popular, la Federació d’Ecologistes de Catalunya, han assegurat al diari Ara que també fan responsables el director general d’Urbanisme de la Generalitat, encara en el càrrec, i un tècnic de Medi ambient per haver avalat la modificació del POUM de l’any 2014. Les acusacions també afirmen que ho van fer sabent totes les sentències i resolucions que dictaminaven l’enderroc del femer.
Les demandes d’aquesta part són altes perquè hi introdueixen dos delictes més. D’una banda, un de tràfic d’influències, que tot i que segons apunta l’Ara no han pogut vincular l’empresari ramader amb la cúpula d’Urbanisme, asseguren que hi havia d’haver una situació de tràfic d’influències, ja que la modificació del POUM només va beneficiar al propietari de les granges. I, d’altra banda, també els imputen d’un delicte contra el medi ambient perquè segons ha pogut avançar l’Ara, Campos adjunta un informe d’un pèrit particular que conclou que l’aigua dels pous d’aquesta zona agrícola té deu vegades més nitrats que el que marca la normativa, i que aquest fet només pot ser provocat per aquesta explotació ramadera.
Per aquest motiu, des de l’acusació demanen per al director d’Urbanisme de la Generalitat una pena de sis anys i nou mesos de presó i una inhabilitació que ascendeix a 20 anys, la mateixa condemna que demanen per a l’exalcalde. Altrament, el ministeri públic considera que les actuacions del director general de Territori no són constitutives de delicte, i ha demanat no imputar-lo. El judici se celebrarà a l’Audiència de Barcelona el 24, 25 i 26 de novembre.
La Fura s’ha posat en contacte amb l’exalcalde i el director general d’Urbanisme, però cap dels dos acusats ha volgut fer declaracions.
