El projecte és pioner a Vilanova i permet l’accés a l’esport a joves a partir de 16 anys que es trobin en situació de vulnerabilitat
Què passa amb l’esport quan finalitza l’institut? Doncs que qui s’ho pot permetre, continua jugant en equips federats i qui no, ho deixa córrer. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar en Joel Arenas, impulsor, coordinador i entrenador (les tres coses de forma voluntària), del Futbol Sala Garbí, el primer equip inclusiu per joves de Vilanova que es troben en una situació de vulnerabilitat. En Joel és educador social i treballant es va adonar que molts nois abandonaven l’esport per raons econòmiques en finalitzar l’ESO. “A partir dels 16 anys l’esport es federa a gairebé tots els àmbits, això fa que els preus es tornin prohibitius per a molts infants”, explica el coordinador de l’equip. Rumiant-hi, va tenir una “idea boja”, la de crear un equip de futbol sala inclusiu, a cost zero, per tothom a qui el sistema havia deixat fora de combat. Va comentar-ho amb la cooperativa Actúa, on treballa, i ho van tirar endavant, gràcies també, al suport econòmic del Vida Festival i altres comerços locals de la zona, que paguen les fitxes, l’assegurança i l’equipació dels joves.
El projecte està en marxa des de l’agost i ha arribat a comptar amb 17 inscrits. Des del setembre, s’entrenen dos dies per setmana a les instal·lacions de l’Escola Sant Jordi i competeixen en la categoria amateur de la Lliga de Futbol Sala de les Casernes. Des de l’inici de curs, el compromís ha estat “constant i exemplar”, en paraules de l’entrenador. Tot i que en un inici la voluntat era crear un equip de nois i noies, la realitat és que encara no han pogut incorporar a cap noia per motius personals. Ara mateix, l’equip el formen 15 nois d’entre 16 i 23 anys, joves amb les seves motxilles personals i que provenen de diversos orígens i contextos, però que tenen en comú, la mateixa passió pel futbol. “Ens han arribat nois de pisos tutelats, del centre obert, de l’oficina jove i del boca-orella, de manera que l’equip és ben divers, cosa que per nosaltres era molt important”, aclareix en Joel.
Amistat dins i fora del camp
En Kiko (16 anys) és un dels jugadors del F.S Garbí i va arribar a l’equip perquè uns amics el van animar. Tot i que el seu objectiu és millorar la tècnica i guanyar partits, de moment van cinquens, el factor humà el motiva a continuar “som una pinya i al camp ser amics ens dona avantatge”, comenta. El seu company Joel (21 anys), també té la mirada en la competició, per ell el valuós a curt termini és aclarir les posicions i aprendre bé la tàctica del joc, però tampoc oblida la gent que ho ha fet possible “això és una oportunitat única i som molts els que estem agraïts a tots els que ho han fet possible”, conclou.
Ara per ara, l’equip té clar que l’objectiu és arribar al maig i acabar la Lliga, després l’entrenador sap que el repte serà ampliar l’equip i incorporar les noies perquè el camp també els pugui pertànyer.
