Les notícies sobre les propostes d’implantació d’energies renovables es multipliquen cada dia. A la vegueria Penedès fa un mes que aquestes notícies preocupen l’opinió pública. La paradoxa és que Govern i Parlament aproven un decret per a la implantació d’energies renovables al conjunt de Catalunya i ja es pensen que la feina està feta. Però, com sempre, hi ha una pregunta pendent que és fruit i exemple d’un centralisme cada cop més egoista: i el territori i la seva gent, què hi tenen a dir? Sembla que des d’un despatx de Barcelona es decideix el nostre futur. Això ja passava a l’època medieval, però han passat mil anys i tot continua igual? Sembla que sí.
El territori diu prou. Hem vist com els quatre consells comarcals de la vegueria han dit que no. Llàstima que no tinguem una delegació del Govern desplegada i amb cara i ulls per poder manifestar encara amb més força la veu contrària a la governança centralista de Barcelona.
La vegueria Penedès no diu no a les energies renovables, el Penedès diu “sí, però”. Estem a punt d’enllestir un pla territorial que fa deu anys que s’espera. Tenim un catàleg del paisatge que determina les zones sensibles de la nostra identitat paisatgística i tenim zones industrials on es podrien desenvolupar aquestes energies. Doncs creuem aquestes cartografies i cerquem quins són els indrets on desenvolupar la indústria energètica sostenible.
No ens fem trampes al solitari. No cal ser revolucionari per dir no al decret, però hem de ser responsables, sobretot amb les generacions futures, per apostar per les renovables d’una manera sostenible. El futur verd del Penedès passa per aquesta maduresa i aquesta responsabilitat.
Jaume Casañas
Cunit
