El Jurat d’Expropiació de Catalunya ja ha taxat la finca de l’interior d’illa del passeig del Carme, coneguda com el Bosquet de Baix a Mar, que l’Ajuntament de Vilanova haurà d’expropiar a l’empresa Ninglee, propietària dels terrenys. El jurat ha resolt que la superfície a expropiar, limitada a 2.000 m2, té un valor d’1.180.000 euros. Un import superior als 500.000 euros que calculava el govern, però molt inferior als 12 milions que reclamava la propietat. El regidor d’Urbanisme Gerard Llobet ja ha augurat que l’empresa recorrerà la taxació, fet que podria comportar un augment de l’import. Amb tot, ha assegurat que l’Ajuntament manté la “mà estesa” a Ninglee per buscar alternatives a l’expropiació.
Llobet s’ha mostrat crític amb la situació en què s’ha vist immers l’Ajuntament, obligat a quedar-se la finca perquè el ple de novembre va tombar l’última possibilitat de modificar-ne els usos i permetre que fossin terrenys edificables. El regidor ha recordat que es tracta d’una zona que el consistori s’haurà de quedar forçosament sense opcions de destinar-la a cap ús, ja que es tracta d’una illa de cases interior a la qual no té possibilitat d’accedir. Només podria destinar-se a espai verd obert al públic si també s’expropiés alguna de les finques adjacents o si el ple aprovés una modificació urbanística.
Un litigi que arrenca el 2001
El litigi judicial entre l’Ajuntament i l’empresa Ninglee arrenca amb la revisió del Pla General del 2001, que va qualificar tot l’interior d’illa com a pati no edificable. La propietat s’hi va oposar i va interposar un recurs al TSJC que va guanyar per sentència el 2004 i que obligava al consistori a expropiar la finca en cas de no arribar a un acord amb la propietat. Els darrers anys l’Ajuntament ha proposat alternatives com permutes de terrenys en altres indrets de la ciutat. Oferiments, però, que no han convençut a Ninglée.
El passat mes de novembre el govern va portar al ple una última proposta de modificació del Pla General per evitar l’expropiació. Tot i que es va defensar insistentment que es concentraven els permisos d’edificabilitat en un àmbit molt reduït de la finca, i que a canvi, s’aconseguia la cessió de tota la resta de l’espai, preveient els accessos per la ciutadania, la proposta no va obtenir el suport de cap grup de l’oposició.
