Desmantellar el port de la tèrmica o no desmantellar-lo, aquesta és la qüestió. El Tema de la Setmana analitza el debat territorial que s’ha obert al voltant de l’últim vestigi de la Central Tèrmica de Foix, a Cubelles, i alerta sobre l’impacte mediambiental que tindria la seva desaparició pel litoral del Baix Penedès.
1. Molts fronts oberts
Fa sis anys que la història de la central tèrmica de Cubelles, al Garraf, va arribar al seu final. O això és, probablement, el que tothom creia. Però el conte de la tèrmica sembla la cançó de l’enfadós, que es repeteix amb molta insistència fins a enutjar els qui l’escolten. Ara, quan ja fa uns anys que va desaparèixer la xemeneia i l’edifici de les calderes, el debat torna a estar servit. Aquesta vegada provocat per un fet que, sense cap mena de dubte, tindrà grans efectes sobre el litoral penedesenc. Cunit i Calafell, al Baix Penedès, i Vilanova i la Geltrú, al Garraf, són els municipis que participen com a tertulians d’aquest debat.
Amb l’inici de la construcció de la central l’any 1975, la companyia elèctrica Endesa no només va fer-se amb els terrenys on hi havia ubicada la xemeneia, sinó també amb un espai –creat artificialment– al litoral de Cubelles que permetia la presa d’aigua del mar per refrigerar el sistema de la central. Un espai protegit del mar obert per uns dics que configuren una gran bassa d’aigua calma amb una única sortida al mar.
Són aquestes contencions les que avui estan provocant grans maldecaps als municipis del voltant. I és que la normativa vigent obliga a Endesa, propietària actual dels terrenys, a deixar-ho tot com s’ho va trobar en el moment de la seva construcció. És a dir, també està obligada a fer desaparèixer aquesta dàrsena d’uns mil metres de llargada.
La retirada d’aquest espigó, però, no es pot fer a la babalà. Fa més de 40 anys que es va instal·lar el dic i, per tant, fa més de quatre dècades que afecta de manera evident la dinàmica litoral, així com la qualitat de l’aigua i l’erosió de l’entorn natural. Per tot plegat, l’elèctrica Endesa i els ajuntaments de Cunit, Calafell, Vilanova i Cubelles estan estudiant, a hores d’ara, la forma més adient per eliminar el port de la Tèrmica. Volen, de fet, que la postura que s’acabi adoptant sigui el màxim de consensuada possible, ja que de la seva correcta retirada en depèn la futura metamorfosi del litoral penedesenc, la sostenibilitat i pervivència de la seva biodiversitat, així com la conservació de les platges i, fins i tot, un gruix molt significatiu de l’economia de la comarca.
Ara mateix, la Generalitat i els pobles afectats per aquesta obra tenen damunt la taula diferents alternatives que ha proposat l’empresa energètica. Un estudi tècnic especialitzat amb cinc opcions de desmantellament, on els ajuntaments hauran de posar-se d’acord i garantir una resposta unitària a la proposta de la companyia.
Des de la presentació d’aquest estudi, l’opció que ha guanyat més força és la d’un desmantellament parcial del port i, atesa la transcendència de l’obra, fer-ho d’una manera conscienciada i per trams, de forma que sempre hi pugui haver un cert marge de correcció en l’actuació. A hores d’ara és la proposta que té més simpatitzants, però serà el ministeri de Transició Ecològica qui acabi prenent la decisió definitiva.
2. Cunit, el municipi més sensible
Cunit no vol que el desmantellament del port empitjori el retrocés que han viscut les seves platges els últims 40 anys. Així ho explica el seu alcalde, Jaume Casañas, qui assenyala la infraestructura feta per Endesa com a origen de la regressió de la costa cunitenca. L’alcalde recorda que els espigons que avui dia hi ha a Cunit són conseqüència de la construcció del port de la tèrmica i demana, per tant, pal·liar la situació ara que s’ha d’afrontar el procés per desmantellar-la. “Cal tenir una visió global del territori i, si l’any 1975 es va comptar amb Cunit per construir-hi espigons, ara també cal actuar-hi”, argumenta.
En aquest sentit, des de Cunit exigeixen un desmantellament parcial del dic principal, adequar els espigons i fer una aportació extraordinària de sorra que garanteixi el futur de les platges. “No podem defensar un escenari que sigui negatiu per a Cunit, no volem perdre més platja”, afegeix Casañas.
Aquesta serà la postura que el municipi baix penedesenc presentarà –esperen que de forma conjunta amb Calafell, Cubelles i Vilanova– a la Generalitat i al Ministeri en una reunió que està prevista pel pròxim 30 de setembre.
3. Calafell defensa la regeneració natural de les platges
A Calafell fa molts anys que aposten per la naturalització de les platges i una mostra d’això és la recuperació dels sistemes dunars i de la vegetació autòctona que s’ha dut a terme a la platja de Segur, a tocar del port. Una recuperació que, segons el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos, es tradueix en platges més sostenibles i resilients.
Ara, aquesta forma de fer de l’ajuntament calafellenc també s’ha vist reflectida en el debat sobre el desmantellament del port de la tèrmica. Marcos assenyala que l’opció més viable per garantir el futur del litoral penedesenc és retirar la infraestructura íntegrament. Una retirada, això sí, que s’hauria de fer “de forma progressiva”, per analitzar els canvis morfològics que es vagin produint. El regidor, que també és expert en dinàmica litoral, assegura que els efectes d’aquesta eliminació serien molt positius per la costa i, fins i tot, “es podrien recuperar uns trenta metres de sorra”.
Es tracta d’un procés, expliquen, que de forma natural trigaria un centenar d’anys a recuperar-se, però des de Calafell aclareixen que aquest temps es podria reduir notablement si la sorra acumulada en aquest punt es distribuís de forma mecànica. Sigui com sigui, el regidor confirma que “serà una de les actuacions més importants que es faran al litoral penedesenc en els propers cinquanta anys”.
4. La punta de Santa Llúcia, a Vilanova, també es veurà afectada
Les conseqüències de l’obra que es farà a Cubelles també arribaran fins a Vilanova i la Geltrú. Així ho ha assegurat la regidora de Medi Ambient de l’ajuntament vilanoví, Marta Jofra, que també assenyala la Platja Llarga i, especialment, la Platja del Prat de Vilanova com els ecosistemes més sensibles a la retirada del port. “Fa temps que patim pèrdues de sorra a la platja del Prat i l’eliminació del dic serà una oportunitat per començar a afavorir el transport natural de sorra pel litoral”, comenta.
En aquest sentit, des de Vilanova també són partidaris d’un desmantellament total i progressiu del port. La regidora defensa que la sostenibilitat de les platges està vinculada a la sostenibilitat econòmica del municipi i que “no tenir platges vol dir no tenir activitat turística i, per tant, no tenir ingressos”.
Jofra també ha apuntat que calen polítiques de gestió del litoral “amb coherència” i destaca la importància d’un posicionament conjunt de tots els municipis. “Cal entendre la costa del Baix Penedès i Garraf com una unitat geogràfica”, afegeix.
5. El Ministeri de Transició Ecològica tindrà l’última paraula
Cunit preocupat per la regressió de les seves platges, no vol que la retirada total del dic els afecti encara més; Calafell assegura, en canvi, que si es retira per complet, les platges guanyaran amplada; i Vilanova i la Geltrú pendent de dues platges que poden acabar perjudicant també la resta del seu litoral i, per consegüent, l’economia i l’activitat turística. És a dir, veus molt diferents que, en un principi, feien creure que aquest debat podria ser molt llarg.
Malgrat aquesta gran –i sorprenent, per que no dir-ho– diversitat d’opinions que s’han generat al voltant d’aquesta obra, els ajuntaments afectats estan preparant un document conjunt per exposar a la Generalitat i al Ministeri la seva postura. Ho faran en una reunió que està prevista per a finals del mes de setembre i on hi serà present Endesa, que també dirà la seva.
La firma elèctrica té clar que vol enderrocar parcialment el dic, ja que ho veu com l’opció menys lesiva per a les platges. Precisen que la intenció és tirar avall 440 metres dels mil que ocupa ara la dàrsena i, així, convertir-la en dos espigons que donarien lloc a la creació d’una platja artificial. Una proposta que, malgrat és molt semblant a la que fa Cunit, la companyia ja ha dit que se’n desentén. L’empresa assenyala que les seves competències marítimes estan delimitades només a l’entorn de l’antiga central i que, per tant, els espigons que Cunit demana redibuixar són competència directa de l’estat espanyol.
Amb la seva proposta ja damunt la taula, Endesa espera que els consistoris i la Generalitat es pronunciïn formalment en base a les diferents aportacions de les parts afectades. Posteriorment, el projecte es traslladarà al Ministeri per a la Transició Ecològica, que serà qui acabi de decidir de quina manera es fa aquest desmantellament. A partir d’aquí el procediment és una mica més incert i, malgrat Endesa no ha volgut detallar un calendari d’actuacions, ha avançat que un cop l’estat espanyol doni el seu vistiplau, caldran prop de quatre mesos de gestions internes i tècniques fins que puguin començar les obres. Per aquest motiu, com a molt aviat les obres podrien estar en marxa d’aquí a un any. Un any, com a mínim, en què haurem de seguir escoltant la mateixa cançó.
6. “No podem seguir pendents d’intervencions rígides, hem de començar a esponjar el litoral”
Un procés tan complex com el desmantellament del port de la Central Tèrmica de Cubelles ens porta a parlar amb el Doctor en Geografia i Geologia, Francesc Xavier Roig. Viu a Menorca, però està coordinant diversos projectes de renaturalització de platges al Baix Penedès i el Camp de Tarragona, per la qual cosa coneix molt bé la situació del litoral penedesenc. Tot i haver parlat amb ell per telèfon, en Xisco –així el coneixen a totes les platges on ha treballat– és molt proper i, sobretot, no té pèls a la llengua.
Com pot afectar la retirada del port de la tèrmica al litoral del Baix Penedès?
Aquesta és la principal preocupació de tots els municipis implicats en el desmantellament del port, però crec que no ens hem de focalitzar en allò què passarà. El primer que cal fer és admetre perquè ens trobem com ens trobem i entonar el mea culpa.
En quin sentit?
És evident que hem forçat les platges durant molt de temps, amb intervencions rígides que no han tingut en compte la morfologia del territori. La construcció del port de la tèrmica n’és un exemple. L’any 1975, enginyers i arquitectes van construir –amb calçador, si calia- una infraestructura que afectava de forma molt agressiva el litoral i a molts els va semblar bé. Se’n van oblidar durant quaranta anys i ara que s’ha de treure tornen a preocupar-se.
S’ha obert un debat territorial potent, amb opinions ben diverses.
La versió més catastrofista és qui aixeca aquest debat. És important acceptar que tot el que tenim és fals i que hem d’anar cap a una naturalització de les platges.
Fals?
Tenim platges artificials, amb sorra que tampoc és natural. I això és perquè encara avui dia entenem la platja com un recurs econòmic i turístic. No podem seguir en la mateixa dinàmica d’intervencions rígides, pendents d’estructures com els espigons. Hem de començar a esponjar el litoral.
Però la retirada del dic i dels espigons pot deixar desprotegida la costa.
Els espigons no són garantia de res i ha quedat demostrat amb els últims temporals. El Glòria no es va preocupar si hi havia espigons o no, i es va empassar el passeig marítim de Cubelles, va destrossar la platja d’El Vendrell… Necessitem realment un passeig marítim tan gran? No ens quedarem sense platges, el que fa falta són polítiques.
Aleshores, què cal fer?
En aquest cas concret, soc dels que defensen l’eliminació total del port. Això sí, cal fer-ho de manera gradual. És molt important fer una planificació progressiva –amb un termini de 10 o 15 anys– de la seva retirada, perquè hi ha molts sediments acumulats en aquesta bassa que s’han de distribuir per la costa. El problema que hem tingut sempre al Mediterrani és que per molta sorra que tinguem, mai s’ha gestionat bé. Ara, sembla que s’està produint un petit canvi al Baix Penedès i, si ho fem bé, les platges podrien guanyar uns quants metres de sorra.
Per tant, hi ha esperança.
Hem de seguir per aquest camí, tot i que també hem de ser conscients que hem erradicat el litoral. Per tant, serà gairebé impossible dur a terme una regeneració natural de les platges al cent per cent. El primer pas és començar per allà on hi ha més potencial de recuperació i, sobretot, deixar d’escoltar la versió més rígida de la costa.
