Hi ha una dita que diu: “Com el Penedès no hi ha res”. I jo dic que el Penedès (Alt i Baix) ha d’estar ben tractat i resguardat.
Entrant en matèria, ens endinsem en un tema actualment candent com és la verema. Les empreses de cava volen raïm de qualitat per fer un bon cava i tenir una venda generosa. També una quantitat acceptable per poder estendre’s al mercat i països del continent. Enguany, però, un factor i un component per als pagesos, importantíssim, ha entrat en escena: el preu del raïm. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia. Els penedesencs, la majoria, depenem i vivim de tot aquest conjunt, conglomerat, assortit de varietats, que engloba el cava. Empreses, indústries de maquinària variada, d’oci, de manteniment, d’esdeveniments; directament o indirectament estan supeditades a l’evolució d’aquest producte.
Però enguany les grans empreses (Freixenet i Codorniu) s’han deslligat de la política de preus respecte del conjunt de les altres empreses. Aquest fet ha enarborat els viticultors. Les diferents organitzacions, entitats, institucions d’aquest col·lectiu s’han unit per fer front a un problema seriós, que requereix una solució pactada entre ambdues parts. El Penedès ha de continuar sent un referent principal del nostre país, Catalunya.
Francesc Carafí Quintana
Sant Sadurní d’Anoia
