Vilafranca, Vilanova i el Vendrell disposen de bons equipaments culturals municipals. Ofereixen espectacles de teatre, dansa i música professionals, programats pels serveis de les regidories de Cultura en el cas de Vilafranca i Vilanova i per la Societat Municipal Prosceni El Vendrell SL, en el cas de l’Ajuntament del Vendrell.
L’oferta d’aquests espectacles per part de l’administració pública està subvencionada de tal manera que el públic que assisteix a un espectacle no paga el cost real de l’entrada, sinó que paga més o menys un terç el cost real.
En la següent anàlisi no es qüestiona la qualitat dels espectacles, ni la necessitat social que respon suposadament a una demanda del que en podríem dir “alta cultura” en forma de teatre, dansa o música; només vol informar del cost per a l’administració pública d’aquesta activitat. Les dades han estat facilitades per les regidories de Cultura dels ajuntaments de Vilafranca i Vilanova, i per la Societat Municipal Prosceni El Vendrell SL.
1. Els equipaments
Els equipaments de les tres ciutats són similars: un teatre i un auditori, tret del Vendrell, que disposa de dos auditoris, tot i que l’Auditori del Tívoli no es considera en aquest estudi perquè no programa habitualment actes professionals.
Vilafranca del Penedès amb 40.056 habitants té 870 localitats, 386 al Teatre Can Bolet i 484 a l’Auditori Maria Rosa Juncosa.
Vilanova i la Geltrú amb 68.152 habitants té 770 localitats, 357 al Teatre Principal i 413 a l’Auditori Eduard Toldrà.
El Vendrell amb 39.072 habitants amb 811 localitats, 411 al Teatre Guimerà i l’Auditori Pau Casals 400.
2. Els espectacles
L’any 2022 l’Ajuntament de Vilafranca va programar de gener a desembre 61 espectacles de grups professionals entre el Teatre Cal Bolet i l’Auditori. En total van assistir-hi 12.898 espectadors. Els gèneres van ser teatre per a adults, teatre familiar, música clàssica, cant coral i música pop i rock. A Vilanova, l’any passat es van programar 52 espectacles professionals de música, teatre i dansa, dels quals 39 eren per a adults i 13 d’espectacles familiars. Van assistir-hi un total de 18.398 espectadors. Al Vendrell, l’any 2022 es van programar 38 espectacles entre els dos espais, amb un total de 9.938 espectadors.
Vilafranca del Penedès: 12,898 espectadors anuals amb 61 espectacles i una mitjana de 211 espectadors per espectacle.
Vilanova i la Geltrú: 18.398 espectadors anuals amb 51 espectacles i una mitjana de 347 espectadors per espectacle.
El Vendrell: 9.938 espectadors anuals amb 38 espectacles i una mitjana de 261 espectadors per espectacle.
3. Despeses i ingressos
Els ingressos per dur a terme la gestió dels espectacles professionals provenen de dues fonts: les entrades que paguen els espectadors i els diners públics. Els diners públics provenen del pressupost de cada ajuntament, de la Generalitat i de les diputacions de Barcelona (Vilafranca i Vilanova) i de Tarragona (en el cas del Vendrell). A Vilafranca s’ingressen 22.517 € en lloguers, 111.873 € en entrades i hi ha una aportació de la Generalitat de 99.298 €; a Vilanova s’ingressen 39.650 € en lloguers, 107.726 en entrades i 70.462 de la Generalitat i la Diputació; i al Vendrell, 9.147 en lloguers, 122.213 en entrades, 50.000€ de la Diputació, 7.603 en patrocinis i 15.221 en altres ingressos.
Així, el cost dels espectacles per butaca és superior al que es paga per les entrades. A Vilafranca, el públic paga el 18% del cost de l’espectacle (10,43 €, dels 55,32 € que costa) i a Vilanova i al Vendrell, un 25% del cost: 8,11 € dels 33,56 € que costa a Vilanova, i 15,50 € dels 59,37 € que costa al Vendrell.
El càlcul del cost dels espectacles per butaca és la divisió entre les despeses globals i el nombre d’espectadors. Per exemple, en el cas de Vilafranca seria 713.588 euros de despeses, dividides per 12.898 espectadors, amb un resultat de 55,32 euros. És a dir, cada cop que un ciutadà s’ha assegut a Cal Bolet o a l’Auditori, el cost de la seva butaca era de 55,32 euros. D’aquesta quantitat, 44,89 euros són de subvenció pública, per tant, l’espectador ha pagat de mitjana 10,43 euros (55,32 € – 44,89 €). Aquesta quantitat representa el 18,86% del cost real de la butaca.
4. Dades comparatives i reflexions finals
Les dades mostren notables diferències entre les tres poblacions. Analitzem les més significatives.
La quantitat d’espectacles programats és molt diversa, des dels 61 a Vilafranca, als 51 a Vilanova i els 38 del Vendrell. Programar 10 espectacles més que Vilanova i 23 més que el Vendrell explica que la despesa anual sigui més alta a Vilafranca i inferior a les altres dues ciutats. Una altra diferència és el nombre d’espectadors anuals, més del doble a Vilanova en relació amb el Vendrell i un 33% més gran en relació amb Vilafranca. Aquest fet es pot atribuir a la diferència de població de Vilanova en relació amb les altres dues poblacions. També són notables les diferències de la mitjana d’espectadors per sessió: un 40% més gran a Vilanova en relació amb Vilafranca i un 51% en relació amb el Vendrell.
El cost que paga l’espectador i el cost dels diners públics són similars al Vendrell i Vilanova: un 75% en diners públics i un 25% per l’espectador. En canvi, a Vilafranca es reparteix en un 81% i un 19%, respectivament. Aquesta dada és molt significativa ja que de manera general l’espectador aporta una quarta part del cost de la butaca, i els diners públics són la resta. En aquest sentit, també cal destacar que el cost d’una butaca per representació o concert és una tercera part més gran a Vilafranca i al Vendrell que a Vilanova: 52,59 € i 59,37 €, respectivament, davant dels 33,56 € de Vilanova.
Les aportacions de diners públics són similars entre Vilanova (429.281 €) i el Vendrell (443.894 €) i són molt superiors en el cas de Vilafranca (723.055,52 €), que representa un 40% més en relació amb les altres dues poblacions. Cal fer notar la diferència estructural del Vendrell amb la Societat Municipal com a ens gestor i que rep en realitat una aportació de diners públics similar a Vilafranca, si considerem l’aportació anual de l’Ajuntament i les subvencions de la Generalitat i Diputacions: 723.055,52 € a Vilafranca i 775.917,24 € al Vendrell. Aquestes xifres d’aportacions de diners públics serien superiors si es consideressin les aportacions que la Generalitat fa directament a les companyies professionals per tal de rebaixar el cost del seu preu de lloguer per parts dels ajuntaments.
Les dades simplement informen i aquesta informació és la base per revisar la política de programació i d’inversió econòmica. Alguns suggeriments: la primera decisió és valorar si la quantitat de diners públics que s’inverteixen en la programació dels espectacles professionals està justificada en relació amb el nombre de ciutadans que se’n beneficien. Una segona decisió és fixar uns criteris i uns objectius en la programació d’espectacles professionals. Uns criteris que tinguin en compte una tria d’espectacles més transversals, que recullin un ventall més ampli de públic que permetin augmentar la quantitat d’espectadors que es beneficien de la inversió econòmica de l’administració pública. Actualment, la relació entre el nombre de ciutadans que assisteixin als espectacles professionals i el cost que representa per als ajuntaments i altres administracions és molt desproporcionada en relació amb altres serveis municipals. També es pot revisar quines persones decideixen la programació, més enllà dels tècnics de cultura respectius.
Aquesta anàlisi també pot fer pensar en la necessitat d’un treball en xarxa entre els teatres i auditoris municipals i les altres entitats de les poblacions com societats, casals o ateneus amb espais que també programen espectacles teatrals i musicals. Un model ideal de treball en xarxa i de benefici mutu per a les entitats i la ciutadania seria una sola programació conjunta entre totes les entitats i espais, públics i privats. Amb aquest model es podrien programar els espectacles de petit i gran format als diversos espais i coordinar dates per evitar coincidències i repartir de manera més equitativa l’aportació econòmica de l’administració pública en benefici de la ciutadania.
D’altra banda, cal destacar positivament que els equipaments municipals tenen altres usos socials més enllà de la programació professional, com ara les campanyes “Anem al teatre” per a escolars i les moltes activitats que hi duen a terme entitats com corals, escoles, teatre amateur i altres associacions.
