El repte de la transició energètica justa no és de futur, és de present immediat i Vilafranca no en pot quedar al marge. És veritat que s’estan fent coses en part obligades pel Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, però cal accelerar.
Necessitem una oficina municipal d’energia que, entre altres coses, faci un estudi del “mapa” de teulades i edificis on posar plaques fotovoltaiques, per abastir, en un principi, tots els edificis municipals. Aquest estudi no ha de servir per saber quantes plaques solars fan falta per abastir l’edifici on es posen, sinó per saber quin és el màxim que se n’hi poden posar per produir energia a la màxima capacitat i poder així crear comunitats energètiques entre els edificis que compleixin la normativa de proximitat.
No passa res per crear més energia que la que es necessita; si hi ha un excedent, es pot vendre i reinvertir els ingressos en l’abaratiment de costos en el pressupost municipal i dedicar els estalvis a continuar amb la transició o a ajuts energètics als habitatges socials.
Ens caldrà un ens distribuïdor o gestor d’energia per tirar endavant tots els projectes municipals. Aquest ens, amb les inversions necessàries, podria ser l’empresa municipal d’Aigües de Vilafranca.
La gestió municipal de l’energia garanteix una transició justa i un estalvi tant per a l’Ajuntament com per als consumidors. Els fons europeus per a la recuperació postcovid podrien ser un bon impuls per fer que aquesta nova realitat energètica arribés abans a Vilafranca.
Dolors Villaró Rovira
Vilafranca en Comú