La implantació de sistemes més eficients de recollida de residus és un dels grans reptes al qual han de fer front els municipis. Després d’anys en els quals el reciclatge no ha assolit els nivells mínims exigibles a la major part del territori, la pressió exercida des d’Europa ha obligat molts consistoris a moure fitxa amb certa pressa. Com amb tantes coses que són típiques d’aquí, a la majoria dels municipis s’ha anat postergant aquesta decisió, ja sigui perquè han topat amb la resistència d’algunes de les empreses que presten aquest servei –esgrimint contractes monolítics adjudicats fa dècades–, o per evitar fer front als problemes que suposa aplicar canvis d’aquesta envergadura. O, simplement, per desídia.
Al final, no ha estat fins que tot això ha tingut conseqüències per a la butxaca dels consistoris i, per extensió, dels ciutadans, amb l’increment del cost estipulat per dur els residus a la incineradora, quan s’ha començat a reaccionar. La Unió Europea marca que el reciclatge hauria d’arribar al 50% el 2025 i al 60% el 2030, unes xifres que segueixen lluny de les que presenten molts municipis, especialment aquells amb nuclis més grans o turístics. Els problemes amb què està topant els últims mesos Cunit no són exclusius d’aquesta població del litoral del Baix Penedès. Ho saben bé a Vilanova i segurament n’estan prenent bona nota en llocs com el Vendrell o Calafell. Si fer aquests canvis en pobles més o menys petits ja suposa un repte, fer-ho en aquells que són més grans, que tenen molts habitatges de segona residència i una forta pressió turística, resulta encara més complex. Segurament, els tempos en aquest cas no han estat els més adequats, ja que el desplegament s’ha fet entre el mes de març (porta a porta) i l’estiu (contenidors intel·ligents), just coincidint amb la temporada alta.
La decisió d’aturar-ho fins a la tardor ha acabat sent gairebé obligada. Desenvolupar el canvi quan hi ha menys població i aquesta és més estable pot posar les bases per després estendre-ho a la població que només ve els caps de setmana o durant les vacances. L’altre aspecte ineludible és que l’única manera de dur a bon port aquest canvi és amb la implicació de la ciutadania. Per això cal ajudar i acompanyar al màxim tots els veïns, escoltant el feedback que poden aportar quan algunes coses no funcionen. I prenent mesures més expeditives amb aquells que no tenen gens de respecte pels seus convilatans.
