El síndic de greuges de Vilafranca, Jaume Rafecas, va tancar durant el ple de dimarts una etapa de cinc anys al capdavant de la institució, amb la presentació el seu darrer informe de Sindicatura i fent un balanç “altament satisfactori” d’un quinquenni en el qual ha obert 310 expedients. Més d’un terç, 110, els ha tancat a favor de l’interessat, 93 a favor de l’Ajuntament, 96 estan pendents de resolució i en onze ha desistit en propi interessat.
Com és d’habitud, més enllà dels guarismes Rafecas va fer una anàlisi qualitativa de la resposta que dona d’administració local a les queixes que presenta la ciutadania en la seva relació. Entre les seves conclusions hi ha el fet que “els expedients relacionats amb les famílies més vulnerables, que són els que m’han ocupat i preocupat més, s’han anat tancant majoritàriament a favor dels interessats”, esmenant així la injustícia inicial.
Entrant ja en concreció, i després d’una crítica al “capitalisme salvatge” que “provoca més injustícies al món”, el síndic va reiterar la seva crítica contundent a les traves que posa l’Ajuntament per empadronar tothom a Vilafranca, malgrat admetre que els últims anys havia millorat… “no per voluntat pròpia sinó per la pressió” d’ONG com Amnistia, el Sindicat de Llogateres, per l’actitud pro empadronament de ciutats com Barcelona, Sabadell o Vilanova, o també per la pressió del propi síndic. Per ell, “és tan important empadronar tothom com lluitar contra els incívics i els delinqüents”, atès que és “un requisit necessari per accedir a altres drets fonamentals per gaudir d’una vida digna”. I és que, al seu parer, “els més vulnerables són els que tenen els drets humans més vulnerats”.
De les ocupacions il·legals d’habitatges, Rafecas va assegurar que “la majoria no són conflictius”, que “no tenen cap més remei” i que “qualificar-los tots de delinqüents és una injustícia que se suma a la que ja pateixen”. L’únic que va demanar a l’Ajuntament és que no s’equivoqués en el diagnòstic de cada cas, i va coincidir amb el poder local que els propietaris de pisos “haurien de tenir cobertura legal”.
Una altra qüestió que va tractar Rafecas va ser la “injusta” postura de l’Ajuntament de catalogar com a equipament geriàtric una casa contigua a Can Mencia, de manera que els propietaris ni la poden adequar com a casa ni vendre si no és per a un geriàtric, i per postres l’administració els diu que algun dia, “quan tingui pressupost” li compraran, però ja han passat cinc anys i res de res.
El síndic va qualificar “d’antològic” el temps que triga a respondre l’Oficina de Recaptació; en canvi, “si et passes un dia del termini, ja tens el recàrrec a sobre”; va titllar “d’escandalós” el preu que s’ha de pagar per una sala de vetlla al tanatori; en l’Empresa Municipal d’Aigües hi veu “afany lucratiu”; finalment, no comprèn la presumpció de veracitat dels agents de la Policia Local: “És que no es poden equivocar? És impossible que menteixin?”. La seva darrera intervenció al ple va rebre una forta ovació de tota la sala.
