No s’ha pogut tornar a l’escola, ni acabar una etapa educativa, ni res de res. S’ha dit adeu a la francesa perquè s’ha pensat que acomiadar-se i tancar una etapa no és important. L’escola ha vetat l’alumnat i les seves famílies.
La pandèmia ha castigat les criatures de manera salvatge i immoral per culpa d’un sistema educatiu superpoblat, sense recursos i, sovint, acomodat en la posició privilegiada del funcionariat. Això sí, aquest estiu els infants han d’anar a casals d’estiu per tal de suplir l’espai que no ha pogut fer l’escola, per a socialitzar-se.
Algú podria explicar, sincerament, què ha canviat perquè es puguin fer els casals dins de les escoles i no s’hagi retornat a les aules? Els infants i els espais són es mateixos! Vijazz, sí? Anar al bar, reunir-se amb els amics, també? Què fa que siguin tan “màgics” els casals, que els seus responsables puguin esquivar millor el virus que no pas el professorat?
El confinament ha estat una pandèmia per al (fals) sistema del benestar que hem creat. Sense fonaments sòlids, sense inversions, en què el que preval és una economia salvatge i sense escrúpols que asfixia lenta i agònicament la ciutadania.
La desil·lusió en el sistema polític, corrupte i podrit, és creixent. Perquè tot el que fa és per l’interès econòmic dels que manen de debò (uns invisibles que no votem mai –perquè no es presenten– però que ens condicionen i coaccionen) i no pas per interessos socials.
Aina Alegret
Vilafranca del Penedès
