La cimera dels presidents de països teòricament compromesos amb l’emergència climàtica va ser un esdeveniment majúscul. Com diu l’activista Greta Thunberg: “bla, bla, bla”. Polítics que, com els pseudoecologistes consumistes, no deixen d’adquirir vehicles, de dues o quatre rodes, alimentats amb combustibles fòssils molt contaminants com el gasoil o amb bateries elèctriques, pitjors a l’hora de fer-les o de llençar-les. També consumeixen un munt d’artefactes multimèdia de tot tipus, amb bateria i fets amb circuits integrats de semiconductors fabricats a Taiwan, la Xina i Corea. Matèries primeres i minerals rars, com el cobalt, el liti, el silici, l’alumini, etc., extrets de mines del Tercer Món per menors. Un teatret en què ni tan sols van participar els russos, ni els xinesos, que són els amos de les mines. Parole, parole, parole.
El mantra planyent-se dels joves pel futur que els espera no parla del comportament de molts d’aquests joves, no tots, que veiem de festa boja, en manades, delinquint i barallant-se entre bandes i contra la policia als botellots i l’oci nocturn. Ni practiquen, ni defensen l’ecologia. L’educació i el respecte comencen a la llar amb l’exemple.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
És senzill d’entendre. Un Món que va haver de triar entre Comunisme o Capitalisme quan la ªCaiguda del Murª, va decidir quedar-se amb el Consumisme Compulsiu, com a política i culte. Això té un preu i ara estem patint les conseqüències. Com deien The Doors: This is the end.