A vegades parlem “d’abocadors incontrolats”. Doncs bé, de vegades penso que al terme del Vendrell, de 3.700 hectàrees, només n’hi ha un, de tan brut com està, i això sí, amb separacions. Als nuclis urbans es pot veure al costat dels contenidors coses que no toquen: restes d’obres, pneumàtics, mobles, fins i tot bosses de brossa. I fora de l’àmbit urbà, un parell d’exemples: un abocador a l’esplanada del Botafoc, en el seu carrer interior, que si un dia s’hi cala foc, serà un espectacle, hi ha de tot. L’altre, seguint la carretera de Valls, uns 100 metres abans d’arribar al terme d’Albinyana, a l’esquerra hi ha un camí; allí també trobareu de tot i força. I així és tot el terme, “una vergonya”, i el pitjor de tot és que no es fa res per posar-hi remei. Penso que unes sancions ben posades no anirien malament, tot al contrari, i podrien servir per “millorar” el poble. Jo ho faig bé, i a més reciclo, i el que toca ho porto a Bellvei a la deixalleria comarcal. Potser aquí al Vendrell n’hi podria haver una altra i donar més facilitat a la gent. Els que manen en aquest poble, que tenen por que la gent no els voti si fan les coses bé? Tot depèn de si hi ha més nets que bruts o més bruts que nets. Si fas les coses bé, dones bon exemple, però si les fas malament, l’exemple és dolent. Si aquest petit escrit serveix per millorar alguna cosa, endavant.
Josep Mallofré “Camat”
El Vendrell
