El propietari de l’Hotel Termaeuropa, Urbano Rifaterra, la fet donació a l’Ajuntament del Vendrell dels dos grans mocaics, obra de Santiago Padrós (1918-1971), que lluïen a l’entrada de l’antic balneari de Coma-ruga, i que quan fa quinze anys es va construir el citat hotel, el seu propietari va prendre la decisió personal de retirar i conservar en un magatzem; fins ara.
Coma-ruga és ple d’obres d’aquest mosaïcista que va fixar la seva residència a Coma-ruga i que va gaudir d’un ampli reconeixement internacional. Seus són els mosaics del cinema Brisamar, de la piscina Tabaris, de l’església de Sant Ramon i també del balneari Brisamar. La intenció de l’Ajuntament, ara que els ha recuperat, és incloure’ls a discurs museogràfic del nou edifici Tabaris (les obres hi començaran l’any que ve), que forma part del projecte Feder per a Coma-ruga, on també hi haurà exposats els magnes mosaics de davant del pas de l’antiga piscina Tabaris, i on es farà un centre d’interpretació de Padrós.
El retorn dels mocaics, doncs, s’incorpora “al projecte de transformació per donar una nova centralitat urbana a Coma-ruga”, com explica l’alcalde Kenneth Martínez, que inclou la nova plaça al costat de l’estany i la reforma de la plaça Germans Trillas.
La regidora de Cultura, Silvia Vaquero, assegura que “el Vendrell té un deute amb Santiago Padrós perquè es va establir a la casa Neptú, va treballar a Coma-ruga” i va dissenyar la decoració de molts dels seus espais públics.
Rifaterra recordava dilluns que “quan vam construir aquest hotel-balneari, vam enderrocar l’edifici que estava roïnós, i a la façana hi havia dos grans mosaics, els vam tallar amb unes màquines i ens vam emportar un tros de façana amb uns tràilers molt grans i els vam guardar en uns magatzems perquè no volíem que es perdessin”. Es tracta de dues peces de 3 metres d’amplada i 4 d’alçada, titulada “Los elementos”, que fan referència al foc, l’aigua, l’aire i la terra.
La regidora de Cultura creu que Padrós, quan es va establir a Coma-ruga, aleshores una mega urbanització particular, “es va deixar anar com a artista i hi va trobar la llibertat plena creativa”. Les seves temàtiques més habituals, recorda Vaquero, eren “la religió” (església de Sant Ramon), “la mitologia” (cine Brisamar, piscina Tabaris) i “la política” (va decorar la cúpula del Valle de los Caídos).
