Del 23 d’agost al 20 d’octubre la capella del Vinseum acull l’exposició “Mercader-Miret: l’ofici d’artista”, que mostrarà al públic una part molt reduïda del copiós llegat que l’artista vilafranquí va deixar i que després de les gestions fetes per l’historiador local Joan Solé Bordes, han acabat al fons del museu. Com explica el director del Vinseum, Xavier Fornos, es tracta de la “part menys coneguda de l’artista, una mirada al personatge i al treball al taller”, ja que només s’hi exposarà una única obra acabada. La resta seran esbossos, quaderns de dibuix, fotos, apunts, notes, etc.
Solé Bordes afirma que Mercader-Miret (1914-2009) “era un noucentista, entenia l’art com un concepte global”, per això va cultiavr diferents disciplines com el dibuix, l’aram, la joieria, etc. “Era un home de petit format, més que d’obra de grans dimensions, i era molt metilucós, tremendament organitzat”, afegeix Solé.
Més enllà de l’exposició, el Vinseum ha programat diverses activitats paral·leles que ajudaran a conèixer la seva figura, obra i l’època en què va viure i treballar. Per exemple, el jove crític d’art Bernat Puigdollers oferirà una xerrada sobre el context català en què va viure Mercader-Miret (22 de setembre); Solé Bordes guiarà una ruta urbana per Vilafranca que resseguirà la petjada que hi ha deixat, ja sigui al carrer, en espais públics com l’altar de Sant Ramon i també en diverses cases particulars (13 d’octubre); i l’11 d’octubre hi haurà la taula rodona “El memorialisme al Penedès contemporani”, amb quatre historiadors i especialistes que abordaran la literatura d’escriptors de memòries de les quatre comarques de la vegueria Penedès: Vinyet Panyella parlarà del memorialisme a Sitges, Solé Bordes ho farà de Mercader-Miret, el vendrellenc Alfons Vidiella parlarà sobre l’americano vendrellenc Josep Aixalà; i també hi intervindrà l’igualadí Pau Llacuna.
També hi haurà una exposició paral·lela al vestíbul, de joies, de l’escola Arsenal i l’escola d’art i disseny d’Igualada, i es presentarà el projecte “Taller de l’artista”, de Pep Puig.
