Divendres el Vinseum inaugura l’exposició temporal “129 Vides. De quan la pesta negra va arribar a Vilafranca” que es podrà visitar fins al març del 2025 a la capella de Sant Pelegrí del museu. Després d’anys d’obres el nou equipament és a punt d’obrir portes i aquesta és la primera exposició temporal programada en aquesta nova etapa. La protagonitzen els resultats de les excavacions del jaciment arqueològic que l’any 2018 va aparèixer sota de Cal Pa i Figues (el mateix solar on ara s’ha construït el nou edifici del Vinseum) i que va fer emergir inesperadament una necròpolis medieval, feta d’urgència per l’arribada de la pesta negra a la vila i de la qual se n’han recuperat les restes de 129 persones.
7 positius en Yersinia pestis
Al cementiri descobert arran de la façana lateral del Palau Reial s’hi van localitzar 129 cossos inhumats, repartits en 80 cavitats funeràries diferents. La majoria de les tombes eren individuals, d’altres eren dobles, però també se n’hi van trobar dues de comunes: una amb set individus i una altra, que en origen havia estat una sitja, amb 28.
Davant de les sospites argumentades pels responsables de l’excavació, el museu de Vilafranca va encarregar l’estudi antropològic dels cossos al laboratori d’antropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’estudi va acabar de construir la hipòtesi que es tractava d’un cementiri d’urgència, improvisat per l’arribada d’una epidèmia, ja que la cap dels cossos presentava traumatismes que fessin pensar en morts violentes fruit d’algun conflicte bèl·lic i al mateix temps la fossa comuna feia pensar amb un escenari de mortalitat catastròfic.
L’estudi físic antropològic anunciava altes probabilitats que es tractés de la pesta negra, tot i que calia la confirmació de la presència del bacteri mortal, i això tan sols ho podria aportar l’analítica genètica dels individus estudiats. Es van analitzar genèticament les dents de 17 dels individus d’una de les dues tombes comunes i es va poder confirmar la presència de Yersinia pestis en l’ADN de set d’ells. “Es tracta d’una mostra excepcional de la presència de la pesta negra a Catalunya i una de les més rellevants d’Europa. Al nostre país fins ara només s’havia localitzat un únic individu amb aquest bacteri i aquí n’hem trobat 7”, ha explicat Àlex Rebollo, comissari de l’exposició.
Reivindicant la recerca
El director del Vinseum, Xavier Fornos, ha indicat que amb “129 Vides” el Vinseum vol posar en relleu la importància de la recerca per entendre el passat amb rigorositat: “Estem davant una exposició que parla de les nostres arrels, dels primers orígens de Vilafranca i de com van viure els nostres avantpassats una pandèmia com la pesta negra”.
A banda d’apuntar la causa de la mort, l’estudi antropològic de les 129 inhumacions va servir per confirmar la presència d’homes i dones i per determinar les edats aproximades de tots ells. Així, les restes pertanyen a 49 infants de fins a 14 anys, 29 joves de 15 a 29 anys i 51 adults de més de 30 anys.
Dels 129 cossos, a 17 se’ls ha fet l’estudi genètic. Des del Vinseum, que és qui custodia i conserva totes les restes, s’anuncia que en un futur si hi ha recursos la recerca pot continuar avançant analitzant l’ADN de la resta. Així seria possible saber, per exemple, si existia filiació parental entre ells o si eren gent de pas o vivien a la vila.
Fins al març de 2025
Tot i ser temporal, l’exposició, comissionada per Àlex Rebollo, amb disseny museogràfic de Frederic Perers i disseny gràfic de la cooperativa Bildi Grafiks, es podrà visitar fins al març del 2025. Fornos ha subratllat que en aquesta nova etapa el Vinseum apostarà per exposicions temporals més llargues que permetin rendibilitzar-les i treure’ls el màxim de profit. En aquest sentit, ha anunciat que al voltant dels eixos de la mostra (medievalisme, pesta negra i recerca), així com del vi i la història local, al llarg de l’any s’anirà desplegant un ampli programa d’activitats. La primera d’elles serà, diumenge 24 de març al migdia amb una visita comentada amb el comissari i el conservador del Vinseum.
