L’exposició “Sireni & Co. De quan el Penedès era un mar” es podrà veure entre el 14 de desembre i el 24 de març a la capella del Vinseum
Divendres a la tarda s’inaugura a la capella del Vinseum l’exposició “Sireni & Co. De quan el Penedès era mar”. I és que el Sireni és l’estrella de la col·lecció de paleontologia del Vinseum, ja que és també un dels sirenis fòssils del miocè més complet que s’ha trobat fins ara a tota la península Ibèrica (se’n conserven el crani gairebé sencer, la mandíbula i fragments de costelles i vèrtebres). Es tracta d’un holotip, és a dir, un exemplar únic i de gran interès científic que serveix per descriure una nova espècie. El sireni, localitzat a Olèrdola l’any 1869 va servir per catalogar l’espècie amb el nom de Metaxytherium catalaunicum.
Els sirenis foren uns mamífers herbívors marins que visqueren al Penedès, i en diferents indrets de Catalunya, fa 16 milions d’anys, quan era un paisatge cobert pel mar. Tenen el cos en forma de fus, les extremitats anteriors transformades en aletes natatòries i les posteriors molt reduïdes. El gènere Metaxytherium sp està extingit, tot i que actualment existeixen dos descendents vius: els manatís (Trichechus sp), que viuen a rius i costa de l’Àfrica occidental i nord-est d’Amèrica; i els dugongs (Dugong sp) a l’oceà Índic i mar Roig.
L’exposició Sireni & Co. De quan el Penedès era un mar, és una mostra de producció pròpia comissionada per Anna Mascaró, Manu Gómez i Jordi Farré que té per objectiu mostrar, com hem anotat, una de les peces de paleontologia més emblemàtiques de la col·lecció del museu i, a la vegada, explicar com era el Penedès del moment en què va viure aquest mamífer marí. L’exposició inclou també una setantena de peces de la col·lecció paleontològica que ofereixen molts detalls dels diferents hàbitats i les espècies que van viure al Penedès durant el miocè.
Una reproducció a mida real
Sens dubte, una de les atraccions principals de l’exposició serà la reproducció a mida real del sireni (3,69 m) creada per l’empresa Quagga a partir de les restes fòssils conservades al museu. Es preveu que un cop finalitzades les obres la recreació del Sireni formi part de l’exposició permanent.
“Es tracta de l’exposició més important de l’any i posa en primera fila el fòssil més important del Vinseum. A més, ens permet fer valdre les diferents col·leccions de paleontologia que tenim”, manifesta Xavier Fornos, el director.
Anna Mascaró, una de les comissàries de l’exposició, ha explicat que una de les particularitats del Sireni localitzat a Olèrdola és que té una deformació a la mandíbula provocada, segons diferents estudis, per un tumor.
El sireni el va localitzar, l’any 1869, el francès Jacint de Moulin a Mas Romeu Vell (Olèrdola). De Moulin estava elaborant una cartografia geològica de la província de Barcelona quan va fer la troballa. Aquest va extreure el fòssil sense consentiment del propietari el qual, davant la sospita que la troballa tenia importància, va impedir que se l’emportés i el va guardar en un magatzem del carrer de la Fruita on va restar-hi més de 60 anys.
Pels volts de 1930 el mossèn Lluís Via va conèixer l’existència d’aquest fòssil, va identificar-lo i va intentar convèncer el seu propietari perquè el cedís a la secció de Geologia del Museu de Vilafranca, però això no va passar fins al març de 1944. Encara va caldre esperar cinquanta anys perquè el doctor Giorgio Pilleri, de la Universitat de Berna, el classifiqués com una nova espècie de sireni.
