Les eleccions seran una oportunitat més per triomfar el virus i contagiar els qui fugen de la llar, tal vegada inhòspita, sigui per cremar gasoil o practicar altres hàbits. Amb l’experiència de les dues onades letals, baixarà la participació i sortiran uns resultats gens representatius. A més, en emergències terribles com la pandèmia, cal votar experts, no politiquets que no han aprovat unes tristes oposicions en la matèria, com Chakir El Homrani i Alba Vergés.
Per cortesia del virus, veurem divorcis i aparellaments entre pandèmia, polítics i societat. Només posaré algun exemple. Primer els divorcis: Procicat & eleccions. Crisi econòmica (que mai han pagat ni pagaran els rics) & deute públic, renda regalada, prestacions. Residències letals & consellers ineptes. Independentistes & republicans…
I els aparellaments: Pandèmia & morts, UCI, seqüeles. Sanitaris estressats & eixelebrats contagiats. Policia local & invisibilitat, inseguretat. Eleccions & polipartits “dragon khan”, polítics pro 155, poltrones. Portes giratòries…
A les eleccions, el darrer factor decisiu són les honestes, desinteressades i altruistes candidates: les anticapitalistes, antisistema, pro ocupacions i pro welcome, sempre disposades, per la bordissera via política, de potinejar majories postelectorals per ocupar conselleries, regidories i càrrecs a serveis socials, habitatge, empadronament, festes, joventut i altres trampolins; aprofitant a favor seu els seus particulars anatemes: sistema, capital, poder i endolls. Recordem Colau, Iglesias i Badalona. Votarem amb mascareta, pinça al nas i sense rumb.
Joan Pes
Sant Sadurní d’Anoia
El meu text original entra en més detalls i explicacions. Llàstima que l’espai de la Bústia obligui a l’economia del discurs i la simplificació editorial. Accepto i agraeixo la publicació resultant.