Els altres

Immersos de ple en la societat de la immediatesa, de la pantalla, del tot a l’abast amb només un clic, el VilaPensa s’erigeix en un parèntesi entre tot aquest soroll i moviment frenètic, com un espai per a la reflexió i el pensament. Es tracta d’un projecte obert al coneixement, a la cultura i a les ciències, a l’humanisme en general, divulgatiu, transversal, amb vocació d’arribar i de mobilitzar a tothom, sigui quina sigui la seva procedència, educació, manera de viure, etc.

Del 15 al 21 d’abril s’han programat una vintena d’actes que abordaran “Els altres” des d’àmbits molt diversos. Hi haurà, evidentment, espai per parlar dels fonaments, de com des del pensament s’entén aquesta categoria de l’altre, però se’n brindaran molts altres per apropar-se a aquest terme des d’altres vessants (feminisme, literatura, cinema, periodisme, música, teatre, cures, migració, fotografia…). I és que, si alguna cosa caracteritza i explica l’èxit del VilaPensa és, justament, la incitació a la reflexió sobre un mateix concepte des de dimensions diferents.

Fins a 32 ponents participaran enguany en la vintena d’activitats programades al VilaPensa. El tret de sortida es donarà dilluns, 15 d’abril, amb la conferència La frontera alegre, el contacte amb l’altre. En ella els periodistes Vicent Partal, director de Vilaweb, i Isabel Galí, corresponsal de TV3 a París, conversaran sobre els altres des de la seva expertesa en geopolítica. L’endemà seran els filòsofs Sergi Oms i José Díez els que s’encarregaran d’apropar el concepte filosòfic dels biaixos cognitius i com aquests afecten la nostra representació del món quotidià i la configuració de la categoria dels altres.

El VilaPensa també abordarà aquest terme des del pensament i l’acció feminista, a més de la transsexualitat. En aquest sentit, el dimecres 17 d’abril tindrà lloc la taula rodona L’alteritat des del pensament i l’acció feminista en què les filòsofes Teresa Hoogeveen, Hypatia Pétriz i Lorena Fuster repassaran com el moviment d’alliberament de les dones del segle XX en diversos indrets d’Europa va portar les feministes a elaborar reflexions complexes, originals i divertides al voltant de l’alteritat.

La identitat de gènere i la transsexualitat centraran dues activitats, una el divendres 19 i l’altra el dissabte 20, ambdues amb la figura de l’escriptora Virgina Woolf com a fil conductor. La primera serà un col·loqui (enregistrat i emès per Penedès TV) amb l’escriptora Clara Queraltó i la directora de la biblioteca de Gelida, Montserrat Julià, sobre com Woolf, considerada la llavor de la intel·lectualitat femenina, retrata a través de la seva obra diferents universos (altres) i com a Orlando: una biografia, parla de la seva transsexualitat. Justament, aquesta obra és la que centrarà la sessió de cinefòrum de l’endemà, dissabte, al cinema Kubrick. Amb la projecció d’Orlando, mi biografía política dirigida pel filòsof, escriptor i activista trans Paul B. Preciado, els assistents podran conèixer a través de vint-i-set testimonis, tots trans i no binaris, les seves experiències i lluita pel reconeixement i la visibilitat transgènere. Aquesta sessió de cinefòrum comptarà amb la participació del penedesenc Ian Bermúdez, escriptor i activista trans.

Els clàssics també seran presents al VilaPensa, en aquest cas a partir de la conferència Els altres premoderns que Raül Garrigasaït oferirà el dijous 18 d’abril. En ella l’escriptor i hel·lenista Garrigasaït s’acompanyarà de les lectures que l’actriu Clara Cols farà d’autors clàssics per reivindicar la vigència dels premoderns i les seves aportacions en el món actual. I encara relacionat amb aquesta cultura hel·lenista, el diumenge 21 d’abril al Teatre Cal Bolet s’estrenarà Les bacants, una lectura dramatitzada al voltant d’aquesta tragèdia escrita per Eurípides (406 aC) que narra l’arribada del déu Dionís a Tebas i l’esclat d’alteritat i l’esfondrament de l’ordre social que provoca.

Es tracta de la primera vegada que el festival coprodueix un espectacle i ho fa juntament amb La Casa dels Clàssics, un espai de referència al país que treballa per reivindicar i divulgar la vigència dels clàssics de tots els temps. Les bacants serà, com s’ha indicat, una lectura dramatitzada dirigida per Albert Arribas i protagonitzada per les actrius Màrcia Cisteró, Antònia Jaume i Marta Ossó. Està previst que, un cop estrenada a Vilafranca, l’obra pugui començar una gira per tot Catalunya i que ho faci en versió teatral.

Enguany el VilaPensa programa, per primera vegada, un sopar filosòfic que tindrà lloc al restaurant El Cigró d’Or el 17 d’abril. Presentat per Jordi Sàbat, codirector del festival, comptarà amb la participació del catedràtic emèrit d’Ètica de la UB Norbert Bilbeny, que farà un recorregut per les relacions entre la filosofia i els altres des de la quotidianitat.

A banda d’aquestes activitats, completen el programa del festival filosòfic, entre altres, exposicions com Jo soc l’AtrX, fruit del taller que la fotògrafa Roser Blanch ha impartit amb estudiants de secundària i batxillerat i que ha servit perquè els joves retratessin els seus “altres”; jornades de bioètica com la que el 19 d’abril al Fòrum Berger Balaguer organitzen conjuntament el VilaPensa i els Comitès d’Ètica Assistencial del Consorci Sociosanitari Ricard Fortuny i els del Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf; xerrades-concerts com Alteritat i oci nocturn, del 20 d’abril al Claustre de la Trinitat, amb les DJ, artistes i activistes La Niña Jacarandá, Dj Rosario i Mookie.

El VilaPensa va celebrar la seva primera edició l’any 2018 al voltant l’escepticisme. Sota el lema “Res no és veritat”, el festival s’estrenava amb un programa ambiciós amb pràcticament una trentena d’actes, emparat pel Vinseum, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Vilafranca. Prenia forma, d’aquesta manera, la iniciativa que des de feia gairebé un any i mig havia començat a treballar el vilafranquí Jordi Sàbat, impulsor i director del festival durant les sis primeres edicions i enguany codirector, juntament amb Marta Palacín.

Aficionat a la filosofia des de jove, Sàbat va endinsar-se en el món del pensament de gran, en el moment que es va prejubilar de la multinacional química alemanya on havia treballat sempre. Va matricular-se a la universitat de l’Experiència de la UB a Filosofia i allà va obrir-se-li un món nou, totalment diferent del que havia conegut al llarg de la seva carrera professional: “Va ser tot un descobriment, vaig aprendre una meravella, vaig conèixer assignatures, companys, professors… i vaig descobrir el BarcelonaPensa”. Aquest festival, organitzat per la Universitat de Barcelona, és el que va servir-li d’inspiració per plantejar una iniciativa similar a Vilafranca.

Captivat pel BarcelonaPensa i convençut que, si comptava amb la complicitat de la UB, es podria replicar un festival similar a Vilafranca, va adreçar-se al deganat de la Facultat de Filosofia per fer-los la petició: “Pot semblar pretensiós, però estava convençut que si a Vilafranca ho volíem i ens ho propsàvem, podíem organitzar una tipologia de festival similar”. La primera resposta que va obtenir el va encoratjar: “No em van dir que no, ho van veure bé, però em van indicar que ho havien de traslladar al govern de la facultat”.

Aquest primer contacte va ser el desembre del 2017 i, davant la bona sensació que va tenir, Sàbat va començar a pensar i treballar en una estructura de festival modesta, amb activitats durant dos dies. El govern de la facultat s’havia de reunir al gener i just per Nadal, de manera casual, a Vilafranca va coincidir amb Joan Tarrada, que feia poques setmanes havia estat nomenat president del Vinseum. “Ens vam posar al dia i li vaig explicar que estava treballant en la idea de fer un festival filosòfic a Vilafranca. Ell, automàticament va dir-me que al Vinseum l’interessava, perquè com a equipament museístic ha de ser motor cultural per la ciutat”.

A principis d’any la Facultat de Filosofia de la UB va donar llum verda al festival i la proposta va prenent forma. L’Ajuntament de Vilafranca s’hi suma i el dota de pressupost, cosa que permet a Sàbat ampliar el programa i treballar en un festival amb 28 actes. “La UB ha estat molt generosa amb Vilafranca, ha respectat sempre l’autonomia del VilaPensa des del primer any”, comenta Sàbat, a la vegada que destaca que aquest aixopluc de la universitat és determinant per al festival. La primera edició clou amb 5.000 participants.

D’aleshores ençà el VilaPensa s’ha consolidat i s’ha convertit en una cita ineludible i esperada per a vilafranquins, penedesencs i amants de la filosofia i el pensament d’arreu del país. Per Sàbat, la clau de l’èxit rau en tres pilars: tenir la UB, el Vinseum i l’Ajuntament que l’avalen, apropar-se al pensament des d’àmbits molt diversos i comptar “amb la conxorxa” de moltes entitats locals i de fora.

Un festival amb vocació de servei públic
“El Vilapensa sempre serà el que Vilafranca vulgui, si la ciutat respon assistint els actes i té el suport de l’Ajuntament, continuarà. Si arriba un moment en què, pel que sigui, deixa de funcionar caldrà reformular-lo”, indica Jordi Sàbat.

L’impulsor del festival destaca que el VilaPensa va néixer i s’ha consolidat amb vocació d’oferir un servei públic: “per això es fan els actes gratuïtament i es convida absolutament tothom a participar-hi”. Sàbat defensa que la cultura fa més lliures i millors als ciutadans, per això la seva preocupació a l’hora d’organitzar cada edició és intentar que els assistents marxin amb alguna eina o aprenentatge que els pugui ser útil: “Volem que tothom  que vingui a una activitat es pugui emportar almenys una idea a casa perquè la pugui dur a la pràctica en el seu dia a dia”.

Convençut que els projectes s’han de renovar i han de permetre l’entrada de gent amb idees noves, Jordi Sàbat aquest any ha buscat la complicitat de la filòsofa Marta Palacín per codirigir plegats el VilaPensa i amb la voluntat de fer un pas al costat en la pròxima edició: “A fi i efecte que el festival estigui viu, ha arribat l’hora de renovar la direcció. Hem tingut la sort de trobar a la Marta Palacín, que és una persona extraordinària i que estic convençut que aportarà noves idees i propostes al festival”, conclou.

Marta Palacín, codirectora del VilaPensa.
Llicenciada en Periodisme per la UAB i en Filosofia per la UB. És professora de la Facultat de Filosofia de la UB on imparteix Antropologia filosòfica i Història de la Cultura al Grau i dues assignatures més a la Universitat de l’Experiència, a més de coordinar el cicle de Cinema i filosofia. És membre del seminari Educar-se en veu de dona i del comitè de l’Anuari filosòfic de la Societat Catalana de Filosofia a l’IEC, on organitza el cicle Pensar filosòficament.

Com afrontes el repte, enguany de la codirecció, i a partir de l’any vinent de la direcció del VilaPensa?
És un repte, un regal i una responsabilitat alhora. D’alguna manera ja me’n sentia col·laboradora, però quan em van convidar a formar part de l’equip va ser una sorpresa molt benvinguda. Col·laboració, codirecció o direcció, al final sempre és una feina d’equip; i ha estat una molt bona experiència preparar plegats aquesta edició. Penso que es tracta de seguir fent camí, aprenent i millorant el que calgui. Em fa molta il·lusió poder aportar idees, convidar persones amb propostes interessants i que són properes i clares a l’hora de compartir-les.

Hi haurà canvis significatius en les pròximes edicions del festival?
Jo em sumo a un format que ja funciona, que convoca la gent, que ens dona eines i que convida a l’intercanvi. Tenim intenció de tenir presents edats i grups diferents, i que tothom se senti benvingut i encuriosit en cada edició, en l’activitat o activitats que prefereixi. El que considero principal és triar i desplegar el tema de cada any de la millor manera, sempre tenint en compte el que la gent ens faci arribar i el que l’equip vagi observant. Anirem introduint els canvis que entre tots i totes considerem necessaris. Ara bé, un canvi que no contemplo és que en Jordi Sàbat no segueixi remant per fer possible el VilaPensa. Ens agradaria que continués fent possible el VilaPensa, però sense la càrrega tan forta de feina que ha hagut de fer fins ara.

Quan i com vas conèixer el VilaPensa?
Em considero amiga del festival des de fa anys, tant com a públic com de convidada. El VilaPensa va arribar gairebé al mateix temps que vaig començar a fer classes de filosofia a l’Aula d’Humanitats del Casal La Principal de Vilafranca, ara ja fa cinc anys. En l’edició d’aleshores es parlava del mal i el festival em va proposar acompanyar en una conversa Joan Francesc Mira, el traductor de la Divina comèdia de Dante Alighieri. Va ser una experiència molt bona perquè des del festival ens van cuidar moltíssim i va ser una oportunitat d’aprofundir amb l’autor en alguns temes propers al que tracto en la meva tesi doctoral i en algunes publicacions.

En els temps que corren, on tot és immediat, resulta sorprenent omplir durant una setmana tot un auditori amb una proposta que convida a parar i reflexionar. Com s’aconsegueix que un festival de pensament sigui una cita esperada per molts?
És emocionant de veure i diu molt de la feina prèvia que s’ha fet en les altres edicions. Diu molt també de l’acollida de la gent –de la de Vilafranca i de la que s’hi desplaça per assistir-hi– i diu molt de l’ésser humà, de les ganes que tenim de contacte, de presencialitat i de filosofia.

El VilaPensa enterra la idea que la filosofia és per a erudits…
Per una banda, hi ha les persones que, com en altres àmbits, es dediquen a investigar i difondre el treball filosòfic. El seu rigor i la seva dedicació són valuosos i necessaris, però les qüestions que tracten no són llunyanes a ningú i les trobem presents en el nostre dia a dia. És per això que la filosofia no ha de ser elitista.

Tota filosofia és pràctica, ens serveix per acabar d’entendre la complexitat d’algunes qüestions, ens dona eines per prendre decisions i ser coherents amb els nostres actes en el dia a dia (com ens relacionem amb els altres, en com consumim, en com vivim, amb quines lluites ens comprometem…).

El fet que el festival abordi un sol concepte, però des de múltiples dimensions, ajuda a aconseguir aquesta quotidianitat?
Absolutament. Abastar una qüestió només des d’un sol àmbit acaba oferint una visió parcial, quan les coses són complexes; de fet, els principals fronts de la filosofia ho són perquè són problemàtics i cal pensar-los i revisar-los. Per tant, és imprescindible aquesta obertura que mostra el festival, tant cap a diverses disciplines, com aportant enfocaments diferents dins de la mateixa filosofia.

A la universitat, els estudis de filosofia estan a l’alça?
Afortunadament, tenim molta gent. Hi ha tants alumnes que comencen el grau, com persones de més de 55 anys que es matriculen a la Universitat de l’Experiència. M’emociona veure com uns i altres tenen ganes d’aprendre, venen amb moltes idees, i es genera un espai d’intercanvi fèrtil.