Des de fa temps ignoro en quina societat visc. De vegades, penso que no hi pertanyo ni hi vaig néixer. Seria interessant que algú m’il·lustrés. Fent una excursió fotogràfica per Catalunya em quedo sorprès i alhora m’impacta el seu paisatge, on el cel és gris plom, sembla que plourà i amenaça tempesta. On els paisatges de la malenconia han deixat d’existir.
La Vanguardia del 28 d’abril passat inclou el següent titular: “Un oasi a Sant Roc”. Quants oasis hi ha a Catalunya que no apareixen als mitjans de comunicació? Quants centres de dia, residències, menjadors de col·legis es troben oblidats pels serveis de la seva qualitat, per la seva manca de pressupostos per part dels ajuntaments? Per exemple, el Casal de Vilafranca. On i com s’inverteixen els pressupostos que cada any s’aproven als ajuntaments de les poblacions de Catalunya?
Societat equilibrada i no trencada com es troba la nostra. “Per formar una societat feliç cal que grans sectors de la població pateixin infortuni i pobresa”, va escriure fa anys el periodista Joan Barril. Continuant amb el nostre propòsit, La Vanguardia ens ofereix una interessant notícia. “Barcelona encara no sap què fer amb 18 locals que va comprar el 2021” (26.4.2024). Els proposo que realitzin una reforma per fer bungalous per a persones “sense sostre”, que els pots trobar al comunicat, ja que hi ha més de dues mil persones dormint al carrer a Barcelona.
No els fa vergonya a la Generalitat o a l’Ajuntament aquesta situació en ple segle XX!? On és a la nostra societat la igualtat d’oportunitats? És millor que els “sense sostre” dormin en trasters, als portals, cases en ruïnes, en caixers automàtics o en tendes de campanya? Crec que ha arribat l’hora de deixar la demagògia que, en nom de la solidaritat i dels falsos discursos, busca un benestar social. Com va dir el missioner Vicent Ferrer “la pobresa no hi és per ser entesa, sinó per ser resolta”. Sense oblidar la gran tasca que va realitzar el senyor Enrique de Castro a Madrid (més conegut com el capellà vermell), sobre el món de la marginació i de les drogues.
Existeixen molts oasis a la nostra societat, massa per treure’n una conclusió. Només és que els fons europeus no arriben al seu destí (cinc mil cinc-cents milions d’euros, a banda d’altres). Els fons europeus financen el 25% de les obres públiques a Catalunya (La Vanguardia, 30.4.2024). Però el mateix diari ens informa que Freixenet sol·licita un altre ERTE després d’un primer no del Govern. Crec que és urgent revisar els centenars o milers de milions d’euros de les subvencions perquè el ciutadà estigui informat, començant per les associacions d’animals.
Actualment, l’exercici de la crítica és tan imprescindible com el respecte.
Francisco Estadella
Vilafranca del Penedès
