La primera quinzena de juny Santa Margarida i els Monjos es converteix en la capital de les herbes remeieres. La tradició de curar malalties amb remeis naturals, però també les seves aplicacions en els camps de la botànica, l’alimentació i altres, conflueix i es posa al dia en aquest espai de trobada que té la voluntat de donar a conèixer a un públic universal aquest món, però també la d’aprofundir en el seu coneixement.
Són vuit anys ja, amb el present, que l’Ajuntament del municipi organitza el Remeiart, cada vegada més consolidat i amb un públic fidel i que va in crescendo. L’any passat, només el dia de la fira (que serà diumenge de la setmana que ve, 17 de juny, al castell de Penyafort) es van superar les 5.000 visites, i al llarg de tota la quinzena els bars i restaurants del municipi van servir fins a 15.000 tapes que incorporen alguna herba entre els seus ingredients. Per bé que pels voltants de Sant Ponç (11 de maig), patró dels herbolaris, se celebren moltes fires i mercats d’herbes a Catalunya, en pocs anys l’esdeveniment de Santa Margarida i els Monjos s’ha projectat com un dels de més impacte del sector.
Un dels trets diferencials és l’Herbes Campus, el vessant científic del Remeiart, que enguany té com a fil conductor les tintures. Serà el dissabte 16 de juny al Molí del Foix, amb cinc investigadors que presentaran als Monjos les principals novetats del seu camp (les inscripcions estan obertes a www.remeiart.cat). En concret, hi haurà una sessió introductòria a les tintures a càrrec de la consultora Ester Risco; la ponència tècnica Control de qualitat i anàlisis necessàries. Estudis d’estabilitat. Residus i contaminants. Estandardització i requisits legals, a càrrec de Noelia Solé; una sessió pràctica sobre com interpretar els butlletins d’anàlisi, a càrrec de Montse Clos, assessora i formadora en seguretat i higiene alimentària; una sessió sobre les tintures en l’etnobotànica catalana, amb els professors Airy Gras, Teresa Garnatje, Montse Parada i Joan Vallès (Universitat de Barcelona); i un taller pràctic dels mètodes d’obtenció i preparació d’essències casolanes, i de les seves aplicacions a pagès, de la mà del naturalista Josep Pujol Montaner.
5. El mercat d’herbes, el dia 17
Quant a la fira, pròpiament, cada any té lloc el tercer diumenge de juny al castell de Penyafort, i enguany presentarà algunes novetats. Per exemple, hi haurà un canvi en la distribució d’espais al jardí del castell, per tal de dibuixar un circuit que faciliti als visitants donar la volta al recinte i passar tant per les parades com per la zona gastronòmica i lúdica. Així, el nou format permetrà eixamplar l’espai de parades, que sol reunir-ne una quarantena de bastant fidels, totes relacionades amb les herbes remeieres i els productes que es poden crear amb elles: sabons, licors, olis, infusions, menges, ungüents, cosmètica, etc.
Dins el recinte hi haurà també un espai d’activitats infantils, una foodtruck, concerts de petit format, guarniments adequats a tot el recinte i també una zona de tallers per a persones de totes les edats, a la part superior del jardí. De fet, un dels grans atractius de la fira és el seu ampli programa de xerrades, tallers i activitats complementàries al mercat, que permeten fer-se una agenda a la carta amb actes per a tots els gustos: caminades, rutes botàniques, gimcanes, visites guiades, concerts, contes, demostracions, tallers pràctics, xerrades. En total n’hi haurà una trentena, en el marc d’una fira que obrirà a les 10 del matí i no tancarà fins a les 9 del vespre, del diumenge dia 17.
Això a banda, les cuines i tapes del Remeiart van començar la setmana passada i se seguiran servint fins al darrer dia del certamen, amb un total de 17 tapes i tres menús oferts per una representació del sector de la restauració del municipi. Les tapes (d’herbes) es venen al preu de tres euros, inclouen una copa de vi, cava o aigua, i un dels seus punts àlgids serà aquest dissabte a la tarda, amb la quarta cercavila de tapes del Remeiart, que anirà acompanyada del drac i dels gegants dels Monjos.
A més a més, tres flequers del municipi segueixen oferint fins al dia 17 pa i coca d’herbes, i l’organització empresarial Comerç del Foix organitza el concurs del Remeiart, que té com a premi cent enofoix (la moneda social dels Monjos, equivalent a cent euros) per gastar als establiments associats, o un val per tastar totes les tapes de l’edició 2019 del Remeiart. El requisit per participar-hi: fer una foto de la participació del concursant en qualsevol acte del Remeiart, etiquetar dos amics i afegir #remeiart18 a les xarxes socials.
4. Un tast sobre les plantes silvestres
L’any passat, pel Remeiart es va presentar el llibre Flora medicinal del Penedès. Plantes remeieres de camps, vinyes i margues, escrit per la fitoterapeuta Pilar López Serra i pel naturòpata Francesc Caralt Rafecas. La bona acollida del volum ha fet que ja se n’estigui preparant una segona edició. No en va, es tracta d’un dels pocs llibres sobre plantes medicinals de les terres baixes de Catalunya, és a dir, excloent les pròpies del Pirineu i de les cotes més altes.
Flora medicinal del Penedès… és un llibre amb vocació eminentment divulgativa. No és cap tractat científic, sinó que vol acostar la botànica remeiera tradicional al gran públic, amb vocabulari amè i informació pràctica. S’hi fa la descripció de 63 espècies medicinals de les més comunes que es troben al Penedès, els seus usos, precaucions, fins i tot simbologia i refranyer, si en tenen. I s’acompanya amb un calendari de recol·lecció i amb un recull de receptes.
3. El castell de Penyafort, Bé Cultural d’Interès Nacional
El punt àlgid del Remeiart és cada any la fira, que enguany se celebrarà diumenge de la setmana que ve, 17 de juny, i que com sempre es farà dins el recinte del castell de Penyafort. Escenari de luxe, declarat Bé Nacional d’Interès Cultural, on s’atribueix que cap a l’any 1185 va néixer Sant Raimon de Penyafort.
La història de l’edifici arrenca possiblement cap a finals del segle X o començaments de l’XI, amb la construcció de diversos castells per ordre del senyor d’Olèrdola com a talaies de defensa davant les incursions musulmanes.
Les primeres referències escrites del castell daten del segle XII. L’any 1603 s’hi va crear un convent dominic i, amb la desamortització de Mendizábal del segle XIX, l’edifici va passar a ser casa pairal. Durant la Guerra Civil el castell va esdevenir presó d’aviadors franquistes. L’any 2002 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, que de mica en mica i per fases el va restaurant, recuperant i obrint puntualment al públic, com pel Remeiart.
Els elements més remarcables del complex són les dimensions excepcionals del conjunt arquitectònic: el pati d’accés davant la façana principal; l’església d’una sola nau, amb volta de canó, i les sis capelles laterals per banda, amb el seu portal de frontó
–neoclàssic– trencat per una fornícula; la torre medieval de planta circular, amb les parets de més d’un metre i mig de gruix, a la part més antiga de l’edifici; i les dependències conventuals. El castell s’organitza en forma d’U i a l’església es poden contemplar les pintures murals restaurades.
2. Un passeig musical i poètic per mil anys d’història del castell
Aquest dissabte a les 10 del vespre tindrà lloc al castell de Penyafort un acte molt especial en el marc del Remeiart: un espectacle musical i poètic sobre la història del castell, dirigit per August García i Joan Torrents. La idea de fer un viatge en el temps pels darrers mil anys del castell va ser de Torrents, però és un projecte compartit que s’estrena en el millor marc possible, el Remeiart.
Més concretament, set músics i dos rapsodes explicaran els diferents moments pels quals ha passat el castell: la seva etapa fundacional, la medieval; la seva conversió en convent dominic; les funcions de casa senyorial rural; i, finalment, l’època més contemporània, de mitjan segle XIX ençà.
August García explica en el seu bloc que l’espectacle Sons al castell de Penyafort “aspira a ser també un reflex de la història del nostre país”, ja que a través del castell es parlarà del que passava al país. I es farà mitjançant la música que es feia en cada època: “des de les cançons medievals (àrabs o dels trobadors), fins a les orquestrines que, entrat el segle XX, van animar els balls dels nostres avis”. Hi haurà, doncs, espai per a la cançó tradicional, el text històric, el cant gregorià, el poema eròtic, la cançó de pandero, l’havanera, la cançó de revolta, el poema líric o el ball popular.
1. Algunes plantes remeieres del Penedès i els seus usos
Heus ací alguns dels usos de la plantes penedesenques, que apareixen al llibre Flora medicinal del Penedès, de Pilar López Serra i Francesc Caralt:
Alzina: El seu ús més freqüent és extern. Les compreses i banys fets amb l’escorça, bullida 10 minuts (50 g/l), s’apliquen per cicatritzar ferides, per a peus nafrats i per alleujar mals de tota mena (mal d’esquena, ciàtica, cops, fissures nasals, hemorroides, clivelles, varices, penellons, herpes…). És important aplicar-hi oli d’oliva a continuació. En bany d’ulls, tracta la conjuntivitis.
Argilaga: Planta que no només punxa. Si se’n poden treure les flors, que estan protegides per espines, es prenen en infusió de 5 minuts (3 g per tassa), un cop al dia en dejú, 7 dies sí i 2 dies no. Anirà bé per als trastorns hepàtics, la retenció de líquids, les intoxicacions i els càlculs renals. A la cuina, les poncelles es menjaven com a aperitiu, adobades amb vinagre. Com que fa flama ràpidament, va bé per encendre foc. I per al tancament dels corrals, per protegir-los de les guineus.
Cep: A banda d’aprofitar-se el raïm per menjar, per fer vi o cava, i les vergues per fer foc, els pàmpols, circells i vergues es poden bullir 3 minuts i prendre 2 o 3 cops al dia (20 g/l), o en pols (300 mg), per a diarrees, hemorràgies, colesterol, hipertensió o varices, entre altres. Del pàmpol també se’n poden fer gàrgares, i si s’asseca i polvoritza, ensumat ajuda a aturar hemorràgies nasals. Quan són tendres, són comestibles (s’hi poden embolicar arròs, carn, bolets… i coure’ls al forn). La saba del cep també es feia servir per netejar ferides i eliminar taques.
Bojac: Es pren en infusió en aigua o llet (20 g/l), dos cops al dia, després de menjar, i serveix per a la majoria de problemes de la pell, usada com a cataplasma calent de plantes bullides, en compreses, en oli o en pomada: llagues, clivelles, fongs, cicatrius, urticària, irritacions, acne, taques de la pell. Es poden fer gàrgares per al mal de coll i si s’hi esbaldeixen els cabells rossos, queden més lluents.
Espígol: Les flors (seques o fresques, en pols o en infusió) es poden afegir en petites quantitats a amanides, estofats, arròs, puré, escalivades, melmelades, flams… amb les flors seques i esmicolades es fan bossetes per aromatitzar els armaris de roba, o dins del coixí per dormir millor. Dins la gàbia, ajuden l’ocell en la muda i a cantar. Els pagesos en posaven sota la gorra per prevenir insolacions.
Farigola: Se n’aprofita la planta florida, assecada en bosses de cotó penjades, i es pot guardar fins a tres anys. En medicina popular és quasi un remei universal. Es pren en tintura, xarop o infusió (15 g/l). No s’ha de bullir si es vol que conservi totes les propietats. A la cuina serveix per aromatitzar molts menjars, i la sopa és un sopar típic de pagès. Si es col·loquen torretes amb farigola a les finestres, els mosquits no entren tan fàcilment.
Esbarzer: Se n’aprofita tot: arrels, brots, rebrots, fulles joves, flors i mores. De les mores se’n fa melmelada, salsa, pastissos; collides i menjades, ben madures, si són calentes del sol fan mal de panxa; les arrels joves es poden bullir i menjar; les flors perfumen l’amanida. Medicinalment, brots, fulles i arrels es prenen bullits 2 minuts (30 g/l) i van bé pel mal de panxa i de coll, la diarrea, la grip, la tos, l’afonia…
Pi blanc: Els brots tendres (frescos o secs) es prenen en tintura o infusió (30 g/l) dos o tres cops al dia, junt amb el menjar; serveix per a problemes hepàtics, biliars, refredats, tos, sinusitis, mal de coll, febre, afonia, asma, gota… La decocció de les fulles (sempre de branques secundàries), sobretot els brots (50 g/l), serveixen per fer banys per a acne, lumbàlgia, peus inflats, reuma… Les gàrgares enforteixen les genives i van bé pel mal de coll.
Romaní: Es pren fresc o sec en infusió (10-20 g/l) o en tintura, o deixant una branca en maceració tota la nit en aigua freda i beure-se-la amb mel després de coure-la, per estimular les funcions cerebrals. reforça la memòria, la vista, ajuda en cas d’estrès… ideal per a estudiants, gent gran, esportistes i persones que treballen amb ordinador. A la cuina, s’incorpora als guisats i plats de carn, afegit 2-3 minuts abans del final de la cocció. Va bé per al menjar a la brasa i és un dels “secrets” de la paella valenciana. Amb les flors es pot fer una infusió que, posada a la nevera, es converteix en refresc.
