Els Xicots de Vilafranca van fer un petit pas de gegant al concurs de castells de Tarragona, en la seu lent camí cap a la consolidació de nou dels castells de vuit, amb la consecució del primer 3 de 8 postpandèmia de la colla. Efectivament, els vermells de Vilafranca van carregar en la jornada de dissabte del concurs el 3 de 8, construcció que no assolien des de la diada del Roser de 2019 i amb el qual es van fer amb la novena posició de dissabte i 21a de la classificació general. El van ajuntar també amb el 4 de 8 descarregat i el 5 de 7.
La colla de Cal Noi-Noi va fer un plantejament del concurs prudent. Després de l’experiència de la diada de vigília de Sant Fèlix en què el seu primer castell, la torre de 7, va quedar en només carregada i va condicionar la resta de l’actuació, al Tàrraco Arena van arrencar amb un modest 5 de 7, amb el qual s’asseguraven uns punts inicials i es treien els nervis de sobre. Era el 17è del curs. En segona ronda van venir el que havia de marcar l’èxit o no del concurs, el 4 de 8. Com a precedents, uns números força modestos: un de descarregat, un de carregat i sis intents desmuntats. Amb tot, hi tenien confiança i el van arriar amunt a la primera. Va ser un 4 de 8 de batalla titànica. Va pujar amb cert moviment tota l’estona, però sense perdre mides, i es va coronar amb rapidesa. A partir d’aquí, una baixada èpica. Rebregat per totes bandes, amb els terços estirats i tot el tronc remenant de valent, van lluitar amb ungles i dents per evitar que es perdés, i es van endur una de les ovacions de la tarda, en reconeixement de l’esforç fet. I va ser en tercera ronda, ja amb dos castells descarregats al sarró, quan es van veure amb cor de tirar el 3 de 8. Un castell que, com el carro gros, també va ser mogut des del principi, per bé que amb bones mides. El van pujar ràpid i amb convicció, i amb l’entrada de dosos el bellugueig va anar a més. El castell era insalvable, però la menuda canalla dels vermells va remuntar els darrers pisos rapidíssimament i fins a fer-li l’aleta, moment en què es va destensar el castell i va fer llenya. La colla liderada per Tamara González va renunciar, finalment, a tirar la torre de 7 en rondes ulteriors, com tenia previst.
4 de 8 i 9 de 7 carregats pels Bordegassos
Els Bordegassos de Vilanova van veure com els seus dos principals objectius del concurs quedaven en tan sols carregats, i se’n tornaven a casa amb mal regust de boca malgrat fer, en conjunt, una bona actuació. Van quedar dotzens de dissabte i 24ns de la classificació general, amb el 4 de 8 i el 9 de 7 carregats com a millors castells.
Els de groc terrós arrencaven l’actuació amb el 9 de 7. L’havien descarregat per la diada de les Neus, en el seu millor èxit de la festa major ja que el 4 de 8 el van haver de desmuntar dues vegades. El 9 de 7 de concurs va pujar molt ferm, amb una enxaneta que va arribar molt d’hora al capdamunt i va haver d’esperar una bona estona a què arribessin les altres dues enxanetes. Van coronar la triple construcció alhora i a l’inici de descens van tenir la mala sort que se’ls despengés un dels tres poms de dalt. La resta del castell, tant el tres central com les tres torres, van aguantar la sotragada i el van desfer sense massa complicacions més enllà del moviment habitual d’aquest castell. Tanmateix, castell carregat. A partir d’aquí, l’agrupació comandada per Mario Marcó va bastir uns 5 de 7 i 7 de 7 que els asseguraven acabar amb tres castells i que no suposen cap misteri per a la colla, per atacar en quarta ronda l’altre gran objectiu del dia, el 4 de 8. Un carro gros que havien descarregat per primer cop enguany tot just feia una setmana a Sitges (més un de carregat a principis de juliol a Cubelles), i que tot feia presagiar que podrien repetir. Va ser una castell dinàmic, que va anar perdent i recuperant les mides a mesura que pujava, i que es va asserenar amb la col·locació del pom de dalt. Semblava, doncs, que podrien completar el descens, però entre alguna pèrdua de posició al pis de quarts i el descens atropellat de la mainada, es va acabar trencant. Una llàstima!
