De tots és sabut que el regne Unit és el bressol del futbol i que, després de la desfeta davant d’Itàlia al seu propi camp, han decidit posar-se les piles perquè no volen que els torni a passar mai més el que van veure milions de persones (segurament per allò que a molts jugadors, les porteries se’ls fan petites). Això voldrà dir aprofundir al màxim com hauran d’explicar, d’ensenyar i mentalitzar els seus professionals. Recordem que els anglesos celebren els córners perquè diuen que valen mig gol quan els xiula l’àrbitre.
Fa anys, el RCD Espanyol va tenir la gentilesa de convidar l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, a visitar les seves instal·lacions i, aprofitant el moment, aquest va sol·licitar poder executar deu penes màximes (xuts de penal) davant del que aleshores era un dels millors porters, Thomas N’Kono, i amb les sabates de vestir va aconseguir introduir-ne un 75% dins la porteria, de manera “bogueira” o “punteron”; més clar, de puntera, com ho dèiem a l’escola, segons va afirmar l’aleshores entrenador Javier Clemente (“el rubio de Barakaldo”).
Què hauria passat si els professionals derrotats haguessin fet servir sabates de vestir amb una bona puntera? Caldrà esperar, amb la mateixa ànsia amb què volem veure acabada la Sagrada Família, el resultat d’aquesta lliçó amb format de màster i doctorat, atès que són també ells els que tenen fama de fabricar les millors sabates del món.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
