El 2011 un grup de cinc persones va fundar a Barcelona el col·lectiu ActivaMent, amb l’objectiu de crear un espai segur perquè les persones amb trastorns mentals poguessin compartir experiències. El 2016 se’n va crear una delegació al Penedès-Garraf, i actualment hi ha vuit delegacions que cobreixen un total d’onze territoris.
Esteban Montiel, vocal de la delegació del Penedès-Garraf, explica que els seus objectius són “facilitar eines per a l’empoderament, fomentar la socialització i l’activitat, oferir un espai de suport mutu i millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen o han patit algun trastorn mental”.
En primera persona
Pels membres d’ActivaMent, l’avantatge de col·lectius com aquest és que tothom qui en forma part ha viscut o viu els trastorns mentals en primera persona i, per tant, és molt més fàcil sentir-se comprès i comprendre a la resta.
A Vilanova fan tallers inclusius de moviment expressiu, de clown i de senderisme, i la intenció és estendre’ls també a Vilafranca i altres punts del territori per anar creant més subdelegacions autònomes. A Vilafranca, amb la col·laboració de la Fundació Pinnae, realitzen cursos i han creat un grup d’ajuda mútua (GAM) a l’Escorxador per a compartir experiències i poder ajudar-se a superar el patiment psicològic. Als GAM hi ha moderadors que s’han format per estar capacitats per a conduir els grups, i no es permet faltar al respecte, fer preguntes directes ni donar consells o opinions.
A banda dels grups i tallers, els socis del col·lectiu també participen en taules rodones sobre salut mental i fan xerrades a centres educatius per ajudar a alumnes, professors i famílies a prevenir situacions que puguin desencadenar un trastorn.
L’estigma social
Segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones pateix o patirà un trastorn mental durant la seva vida.
Malgrat sigui un fenomen freqüent, les persones amb trastorns mentals reben molta estigma. Manuel Siles, membre d’ActivaMent, explicava que això, juntament amb la pròpia reclusió social, suposa una amenaça a la integritat de les persones: “No ens hem de guardar les coses: si deixem de relacionar-nos i ens tanquem en nosaltres mateixos és quan el problema es fa més greu, perquè provoca ansietat, pot desencadenar addiccions a alcohol i a drogues, et tornes més vulnerable a abusos, discriminacions i autolesionar-te i ho pots acabar perdent tot i viure al carrer. Els tallers d’ActivaMent ajuden a perdre vergonyes i a guanyar autoestima, fer exercici i relacionar-se, desfogar l’energia. Però és essencial no deixar-se emportar per les opinions d’altres i prendre les nostres pròpies decisions: que si ens equivoquem o ho encertem sigui la nostra responsabilitat”.
Segons Montiel el punt d’inflexió és quan el teu problema t’impedeix fer vida normal i deixes de relacionar-te: llavors és quan el trastorn s’ha de dur als professionals i tractar-se. “Canviar el teu estatus econòmic, tenir un complex, patir algun canvi radical o perdre una persona important, la separació dels pares o el mateix estrés del dia a dia poden acabar desencadenant un trastorn perquè provoquen patiment. Cal més conscienciació i normalització perquè és una situació molt més comuna del que sembla”.
Per a Montiel, la manca de comprensió també suposa un problema: “a vegades és més dur l’estigma que patim que el propi trastorn. Cal que ningú es deixi influenciar pels mitjans de massa, que busquen reproduir uns estereotips molt concrets i fomenten l’estigma. Que quedi clar que molts fem vida normal i només ens cal que ens tractin com a qualsevol altra persona, sense pors ni paternalismes”.
Pel què fa a les persones que pateixen un trastorn mental, en Manuel recomana “vigilar de regular la medicació recomanada per evitar que no sorgeixi cap brot i controlar l’autoestima: és important que quan ens relacionem amb persones que no tenen trastorn ens mostrem tranquils, perquè l’altra persona no es faci enrere. Si et tracten normal serà més fàcil que t’empoderis”.
El finançament d’aquest grup depèn de les subvencions que obtenen a partir dels projectes que ideen i també per les donacions de les empreses i entitats. Cada soci aporta 5 euros al mes per a les despeses administratives, i el funcionament de les delegacions és horitzontal i transparent: hi ha un vocal a cada delegació però quan es prenen decisions en assemblea tots els vots tenen el mateix valor. Només es pot ser soci si s’ha patit o es pateix un trastorn, però també es pot ser amic o amiga per a participar en activitats, col·laborar econòmicament o fer difusió del que s’organitza… Per a contactar amb aquest grup es pot enviar un correu electrònic a [email protected] o trucar al 603 790 063.
