Quan parlem de dona empresària, emprenedora, ho hem de fer des de qualsevol perspectiva que cadascuna ha decidit en el seu camí voluntàriament. Ser empresària no només és ser CEO, cap d’una multinacional, directora o altres. La dona que ha decidit quedar-se a casa per administrar la seva llar també és empresària, d’un món on es toquen tots els vessants i que, a vegades, disposa de menys recursos que qualsevol direcció. Empresària i emprenedora també n’és qui exerceix d’una professió autònoma, com advocadessa, metgessa, escriptora, actriu, periodista, comerciant de barri…
Sigui quina sigui la decisió, cal tenir present l’esforç que com a dones ens suposa realitzar els nostres objectius i aconseguir les nostres fites.
Ens sentirem jutjades i criticades per realitzar els nostres somnis. Nosaltres tenim les eines per dir prou a la nostra “impostora interna”. Diguem no a tot allò que ens han dit quan érem nenes: “Seràs una dona de profit”, “Quan estiguis casada”… Com a dona decidiré el meu camí.
Molts obstacles a superar, tot i això, els límits i els prejudicis que emocionalment ens han imposat en el decurs de la història no ens han d’aturar.
Hem entrat al segle XXI, un segle amb nom femení, ple d’oportunitats, en el qual el nostre talent es farà visible. Un camí que cal continuar, el que han fet les dones del passat que ens han deixat les seves empremtes que nosaltres hem de seguir per la generació que ens ve darrere. Elles recolliran tot aquest passat i construiran una nova etapa de llibertat i empoderament.
Ara, com a dona sènior, veig el camí des d’un altre angle i no vull deixar de continuar treballant fins obtenir la fita que ens proposem. Vull acompanyar-vos i transmetre-us tot allò que com a professional i dona he après.
Vosaltres, dones d’avui, tingueu confiança, obriu i expandiu la vostra capacitat de valentia. Amb valentia se superen molts reptes.
Gemma Armengou i Blanco, treballadora social
Sant Salvador (el Vendrell)
