En cas d’empat…

0
203

Al treball “Gralles i castells” que vaig publicar al Suplement del XX Concurs de Castells de Tarragona, de La Fura núm. 1.152, de l’1 al 7 d’octubre del 2004 –que em va significar guanyar el 33è Premi Sant Ramon de Penyafort, del Museu de Vilafranca, en l’apartat de Comunicació–, hi deia, entre altres coses, això:

“Tornant al concurs de Tarragona, crec que és molt difícil que es pogués produir un cas així; vull dir que, encara que es produís, les bases ja contemplen les penalitzacions oportunes. Però, en canvi, sí que hi ha la possibilitat –tan remota com vulgueu, però real– que dues colles empatin, que obtinguin exactament els mateixos punts. La principal grandesa dels castells, des del meu punt de vista, rau en el fet que, per rivalitats que suscitin, no exigeixen necessàriament que hi hagi un guanyador i un perdedor; per això no tenen res a veure amb un esport. Aleshores, si en un concurs succeís això, què passaria? ¿Seria gaire objectiu i fàcil, per exemple, considerar quin castell és millor des del punt de vista estètic? Jo crec que es podria donar com a guanyadora la colla que presentés les millors gralles.”

Tothom qui em va comentar aquest punt –i els grallers, sobretot– em va dir que molt bé, molt bé, però això és impossible; un empat no es pot produir de cap manera…

Doncs s’ha produït, té. A la jornada de Torredembarra del Concurs de Castells d’enguany, els Nois de la Torre i els Castellers de Berga van obtenir exactament 1.200 punts tot descarregant el 7d7, el 5d7 i el 4d7a; i van ser declarades guanyadores totes dues colles, ex aequo.

Per què, doncs –em torno a demanar ara– no s’ha tingut en compte de valorar la meva proposta? Precisament ara, que es torna a convocar el paral·lel Concurs de Gralles, ¿no seria un moment fet a mida per a contribuir a millorar la consideració que les gralles tenen dins el món dels castells? En fi…

Amb gran satisfacció aprofito aquestes ratlles per felicitar els grups de grallers finalistes a Torredembarra, que competiran amb els de diumenge a Tarragona: els dels Castellers d’Altafulla –sobretot, els amics de la meva segona vila– i els dels Castellers de Mollet. Enhorabona!

Jaume Rafecas

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI