En fem 2.000

No s’estila gaire per les nostres contrades que un setmanari arribi a la seva edició número 2.000. A La Fura ho fem avui. I ens enorgulleix dir-ho i compartir-ho amb els nostres lectors i lectores. Per això, malgrat que hi ha temes candents d’actualitat que mereixerien més d’un i de dos comentaris, ja ens disculpareu que per una vegada ens mirem el melic i dediquem l’Editorial i el Tema de la Setmana a parlar de nosaltres, de com es fa La Fura i de com hem arribat fins aquí. Les efemèrides, com els aniversaris, són per celebrar-los.

La Fura va néixer fa 39 anys i mig. És a punt d’arribar, doncs, als 40 anys: serà a vigílies de Sant Jordi de l’any que ve. Va aparèixer en un moment en què, com recita el vers de Miquel Martí i Pol, tot estava per fer i tot era possible. Quan a Franco ja se li havien cantat les absoltes, en els anys de les primeres votacions democràtiques i quan en alguns països d’Europa ja hi havia una llarga tradició de premsa gratuïta. Però aquí, el format era del tot innovador, com també ho era la manera de fer-lo arribar a totes les llars, mitjançant les fleques.

El 1982, al territori feien falta mitjans de comunicació moderns, amb nous enfocaments, ja que l’accés a la informació era molt precari. Hi havia dues cadenes de televisió estatals, algunes emissores d’abast nacional, també diaris i, a escala local, algun setmanari que venia d’antic. Internet no se l’imaginaven ni les ments més despertes.

Amb tan sols una setmana de diferència van sorgir La Fura, El 3 de Vuit i Ràdio Vilafranca. Podem dir, doncs, que som pioners, i que en tot aquest període no hem deixat de complir amb el nostre compromís setmanal amb les més de 25.000 persones que l’agafen cada setmana, exceptuant el parèntesi de quatre mesos d’ara fa sis anys. I com es va trobar a faltar! La Fura és, doncs, un referent al Penedès.

Avui, a La Fura bufem espelmes, en bufem 2.000. I volem que vosaltres les bufeu amb nosaltres, n’hi ha per a tothom. Gràcies als lectors i a les lectores per la confiança que ens heu dipositat! I gràcies també als anunciants, sense els quals hauria estat impossible arribar fins aquí. La setmana que ve, el 2.001.