El Consell de Direcció del Servei Català de la Salut va acordar, en la seva reunió del mes de maig passat, iniciar la tramitació de la nova delimitació de les regions sanitàries de Catalunya, tot fent-les coincidir amb les vuit vegueries, excepte la de Barcelona, que pel seu volum la divideix en tres.
Aquest és un procés que durarà fins a primers del 2023, en què està previst que aprovi el corresponent Decret el Consell Executiu de la Generalitat, ja que ha de passar abans per diversos organismes i informació pública fins arribar al final. Amb aquest pas es culminarà una reivindicació que va ser molt explícita durant els confinaments de la covid: que les comarques penedesenques som una unitat també en els temes de salut, diferenciada d’altres zones.
Tot i el ritme lent que té per costum l’administració per portar a la pràctica els compromisos que pren, sembla que aquest de fer coincidir les vegueries amb les regions sanitàries està ben encarrilat per al conjunt del país. Això és molt important, ja que no es tracta d’anar fent vestits a mida per a cada vegueria, sinó d’anar desplegant a tot Catalunya l’organització de vuit zones (les vegueries) en comptes de les quatre províncies implantades fa més de 200 anys, que consideraven moltes zones del país, com la de la vegueria Penedès, els patis del darrere de les quatre capitals de província. Aquesta decisió ajudarà a complir per al 2023 el desplegament de Salut a les nostres comarques, tal com està previst.
La reflexió que s’obre a continuació és si les quatre comarques de la vegueria Penedès estem preparades per tenir una veu plural, però alhora coordinada, en tots i cadascun dels temes que ens afecten. En aquest cas, la “salut”: quin paper volem per a l’assistència primària en un entorn de molts pobles petits i una costa molt turística; o fins a quin punt volem una integració del sistema hospitalari per poder fer, o no, la majoria d’especialitats mèdiques, sense dependre constantment de Barcelona o Tarragona.
En definitiva, ens hem d’organitzar per “empoderar-nos”, per saber què volem i com ho fem. I això vol responsables socials i polítics amb ganes de liderar la vegueria. Un repte que no és fàcil, com va posar de relleu la recent assemblea de l’entitat Pro Vegueria Penedès, però que cal respondre-hi si volem un territori “al servei de les persones”.
Jordi Cuyàs i Soler
Vilafranca del Penedès
