Ser amigues de la Teresa Saldaña, de la Maite, ha estat un privilegi i una sort molt gran. Ens vam conèixer fa 70 anys, quan vam començar la nostra educació en un seriós col·legi de monges de Barcelona. Nosaltres, les nenes, als 4 anys, anàvem vestides de marineres, blau marí a l’hivern i cotó blanc a l’estiu. La Maite no va aconseguir mai que el seu uniforme blanc acabés el dia impecable… hiperactiva i entremaliada, li feia nosa la corbata, el coll i la bata… Riallera, generosa, divertida, més intel·ligent que estudiosa, es feia veure entre totes i la coneixia tothom.
La vida ens va anar empenyent cadascuna per un camí diferent i hi va haver un temps per fer altres coses que totes vam resoldre com vam saber. Però el record d’una infantesa feliç no es va oblidar en cap moment, i ens vam retrobar.
La Maite, com sempre entremaliada, alegre, divertida, ara coqueta i seductora, però generosa i amorosa com sempre. Incansable, animosa davant de la vida i les dificultats, cada àpat compartit era un espectacle diferent al qual procurava no fallar. Tot aquest bagatge d’afectes i estima haurà estat, sens dubte, la companyia i la força que ha estat amb ella fins al darrer moment.
La Maite és amb nosaltres i hi continuarà sent, avui que li fem el comiat que ella volia, rialler i brindant amb cava, recordant-la en els moments lluminosos, i per sempre més.
Maite, no t’oblidarem mai
Carolina Camañes i les Nenes del Xalet
Vilafranca del Penedès
