Dilluns 28 d’octubre vam ser al tanatori de Vilafranca per acomiadar-nos del Jordi Caselles Domingo, que s’havia mort el dia abans després d’un procés decaient de salut. Company d’aventures bordegueseres en l’adolescència, amic solidari en la joventut, present, fervorós, ardent i afectuós, en qualsevol estat en la vida de gran. Dic que vam anar ha acomiadar-nos, però l’emotivitat que m’envoltà fou que, en la cerimònia funeral, “ell no s’acomiadava de nosaltres”.
De sentiment indefugible de les tradicions vilafranquines, futbol, castells, la música de “banda” de la festa major, ben aviat començà, a les ordres del Pepitu (el pare), la feina de forner. Disfrutava repartint, al principi amb el biscúter, també de les trobades amb els amics, de les sortides amb la bici, els esmorzars i grans berenars, que ho amania amb el caire divertit que l’identificava; tot plegat, unes vivències que ens deixa i que fan que no l’oblidem: “Allà on siguis, que continuï la gresca”, com diu una de les inscripcions del seu comiat. Al costat de l’Àngela formà gran la família, que avui compta amb els fills, nores, nets i netes, als quals els donem el nostre més sentit condol. A reveure, amic.
Josep M. Batet
Vilafranca del Penedès
